Image Hosted by ImageShack.us

divendres, 12 de març del 2010

Moments literaris

Fa uns mesos vaig dedicar un xicotet poema innocent i carent de qualsevol regla literària a un amic que estava enxisat per una xica.
Fèiem broma sobre el seu estat atontat. Avui en dia no sabria dir quina es la seua situació, crec que després de tot s'amaga per a que no fem cap comentari.

El cert es que el vaig trobar i hem va fer recordar els mals de panxa quan trobes algú especial, com la cara il.lumina, com els ulls o vegem tot d'una altra manera. Com busques amb la mirada a la persona creguen per un moment que pot estar pensant en tu. I al final tot es química...ayyyy senyor si es que tot es resumeix en la química.

Doncs res deixe el poema sense norma ni esquema:

Indeterminats punts d'inflexió,
aquells que alteren el dia a dia
que ni el moment ni la posició
escollim amb valentia.

Indeterminats punts d'inflexió,
que ocupen tot el volum,
que son font d'inspiració
quan sentim el seu perfum.

Indeterminats punts d'inflexió,
equació multivariable,
sense lògica ni sol.lució,
que sempre intentem resoldre.