divendres, 5 de juny de 2009

Manifest EU Vila-real

El sistema financer dels grans capitalistes està en crisi, però la factura la estem pagant les treballadores i treballadors de tot el món. Les conseqüències són especialment roïns per a la classe treballadora dels països en desenvolupament, però també són clarament visibles al nostre país i al nostre poble. A Vila-real i a tota la comarca s'han perdut molts llocs de treball i ara no són pocs els qui descobreixen que la nostra principal riquesa, perquè era la millor repartida, era el treball.

Encara que hi ha molts qui tenen part de culpa de la situació actual, val a dir que els responsables últims són els polítics en el poder durant els últims anys, que han permès i estimulat la especulació salvatge i han glorificat un sistema en el què uns pocs es feien multimilionaris, mentre que la majoria només podia aspirar a una ínfima part de les sobres. A tot l'estat espanyol (amb el PP primer al govern i després amb el PSOE) i especialment al País Valencià (amb el govern del PP) s'han pres totes les mesures possibles per enriquir uns pocs, jugar-se tot el benestar a la sola carta de la construcció (sense d'altra banda, resoldre el greu problema d'accès a l'habitatge) i explotar el mitjà ambient, hipotecant així també les generacions futures. Durant anys només Esquerra Unida ha denunciat aquesta situació de manera constant i presentant alternatives, per la qual cosa ha sigut ridiculitzada a sovint pels mitjans de comunicació controlats pels dos partits majoritaris.

Encara que prefeririem haver-nos equivocat amb les nostres crítiques, lamentablement el temps ens ha donat la raó. Podem assenyalar també les responsabilitats (grans) de la corporació municipal en aquesta crisi i en la situació actual. Durant anys, l'ajuntament de Vila-real, governat primer pel PP i el Bloc Nacionalista Valencià i durant l'actual legislatura nomès pel PP, ha tingut uns ingressos extraordinaris, molt superiors als habituals, com a conseqüència de la sobreconstrucció. En aquests anys no ha aprofitat per augmentar les inversions en infraestructures que podrien generar nous llocs de treball. Per contra han augmentat les despeses corrents, especialment en partides de promoció institucional i relacions públiques. D'altra banda s'ha privatitzat serveis essencials, com ara l'aigua, sense obtindre unes inversions privades proporcionals a canvi, i sense reduir el cost del servei per al ciutadà o les condicions laborals per als treballadors d'eixos serveis. No s'ha aprofitat els anys bons de construcció per bastir una ciutat ordinada i agradable de viure, ans al contrari ha desaparegut terreny públic que es podria destinar a serveis per a tots i totes. S'ha abandonat els llauradors, perquè els grans especuladors representats pel PP els interessava més un camp buit, on poder especular tranquilament, i ara els llocs de treball perduts en la construccio i la indústria no es poden compensar amb llocs de treball al camp i la indústria agroalimentària. Fins i tot en cultura s'ha treballat a curt plaç i hom ha donat preferència a les despeses a curt plaç en espectacles lluidors sobre el recolzament al teatre i les arts plàstiques locals, que a hores d'ara podrien ser la base d'un sector turístic més potent.

Des d'Esquerra Unida del País Valencià pensem que ja n'hi ha prou. Estem convençuts que encara no és tard per retallar la despesa correnta i invertir en projectes públics que garantisquen més treball també en el futur. Exigim que l'Ajuntament de Vila-real reclame enèrgicament a la Generalitat Valenciana el compliment de les seues obligacions en quant a inversió en infraestructures bàsiques a la nostra ciutat. Demanem que, de forma immediata, es revise la brutal pujada de l'impost de béns immobles, que paga la majoria de ciutadans, i es penalitze fiscalment la propietat de pisos i cases en desús. Reclamem el retall en la despesa corrent de l'Ajuntament, especialment en partides de promoció institucional, i la introducció de criteris socials en els contractes signats per l'Ajuntament: no es pot premiar amb grans projectes públics aquelles empreses que destruixen llocs de treball, que no reduixen les desigualtats de gènere en l'accès al treball o que de manera sistemàtica no respecten els drets laborals dels treballadors i treballadores. Reclamem transparència en la gestió dels ingressos extraordinaris de qualsevol plà d'activació econòmica i l'aplicació dels fons a projectes que garantisquen la màxima creació d'ocupació ara i en el futur. Sabem que nomès amb més participació democràtica en les decissions econòmiques locals, serà possible reduïr les despeses i generar treball. Per això cal que l'ajuntament reactive el Consell Econòmic local.

Estem convençuts que encara no és massa tard per aturar les despeses excessives i per encetar les inversions que donen treball. També Izquierda Unida té propostes per a la creació de treball a tota Espanya. Perquè el treball és la nostra principal preocupació. Perquè el treball és la única riquesa de la classe treballadora. I perquè la crisi l'han de pagar els qui l'han provocada i els qui han tret profit d'anys d'abusos.

Eleccions europees

Torne al blog després d'una època d'ombres on tenia massa fronts oberts i per tant no podia dedicar tot el temps que volia.

Demà divendres ja arriva la jornada de reflexió prèvia a les eleccions al parlament europeu i ara que tinc un moment vullc fer les meves pròpies reflexions.

Es curiós com aquesta campanya a sigut mediatitzada, una volta més, per les dues forçes polítiques més representatives de l'estat. Als mitjans de comunicació em trobat tant notícies del PSOE com del PP quedant excluits, com sempre, la resta de partits.
Però més enllà de lamentarme per aquest fet, dit siga, ja em vaig acostumant. El que més em sorpren es com durant la campanya pràcticament no s'ha tocat cap tema de caire europeu.

El PP ofuscat en intentar demostrar a tot el món que l'únic culpable de la crisi es el govern socialiste i PSOE que amb el lema "Aquest partit es juga a Europa" no concreta amb cap tema i es deixa dur per el que serà una baixa participació que algú es tindria que fer vore.

Per altra banda l'únic resenyable es l'incitació a la por, justificada, que el PSOE a volgut mostrar amb un dels seus eslogans. On es veu a distints actors dir en diferents llengües els temors que poc a poc van creixquent a Europa. Sense anar més lluny, l'ultradreta a guanyat força a Holanda en les legislatives europees: http://www.rnw.nl/es/espa%C3%B1ol/article/ultraderecha-holandesa-gana-legislativas-europeas
Es curiós com després de l'adhesió de països com ara Bulgaria i Rumanía a Europa, creixen aquestos partits d'ultradreta.
Mentre tant a IU les coses van poc a poc. Mostrada la nova i refrescant imatge del partit amb uns eslogans dinàmics i divertits, el partit d'esquerres es mostra com l'única opció diferent en matèria econòmica i així o bé demostrant tant al programa "Tengo una pregunta para usted" on Cayo Lara anuncià els principis fonamentals d'aquesta organització, com al debat de canal 9 on Esther López fou l'única veu discordant dintre d'aquest bloc de neoliberalisme econòmic que ens a dut a la crisi.

Les eleccions europees estan ahí, just dintre de dia i mig, i el que parèix es que ningú s'entera o tal volta es el que ens volen fer creure alguns?