Image Hosted by ImageShack.us

dissabte, 26 de desembre del 2009

Vila-real a dos rodes

Fa ja un temps, al meu poble es va instaurar un servici innovador mitjançant el qual cadascú podia fer ús d'una sèrie de bicicletes de caràcter públic.
El sistema consisteix en fer-se soci a qualsevol dels punts habilitats i et donen una clau privada (codi).
Després et dirigeixes a qualsevol aparcament situat per tot el poble i envies un sms introduint el nombre del aparcament, del candat de la bicicleta i finalment el teu codi. Ràpidament es desbloqueja la bicicleta i a rodar.

Una magnífica idea que, com sempre, serveix de ben poc al nostre poble.

Jo vaig fer ús d'aquest sistema no fa molt i sincerament, per a que vull una bicicleta si no tinc un carril per o anar? Es suposa que tinc que anar per els vials dels cotxes i per les voreres a l'aventura?
Ja hi ha prou de demagògia senyors de l'equip de govern, per a que volem les bicicletes? El sistema, el qual té un limit de dues hores, està pensat per a desplaçar-nos d'un punt a un altre. Es a dir, per exemple, agafe la bicicleta a l'estació carregue la meua maleta d'estudiant, qui sap on, i marxe fins a casa per els meus vials de seguretat sense cap tipus de molèstia. A tot açò que no em pare la policia local i em demane que em fique el jupetí reflectant, que tot siga dit quan jo llogue una moto em donen el casc i el jupetí no ve en la bicicleta...

El servici no es sap el cost que té, no ens informen del preu del SMS, per tant tal volta m'estic jugant la vida per els vials del poble al mòdic preu de 1,35 cèntims.

Tampoc s'informa a cap panell de que el temps màxim siga de dues hores. Per tant, puc ser sancionat si vaig pensar en pujar a dinar al maset i tornar la bici per la vesprada.

I que dir dels meus ben volguts conciutadans que tots els caps de setmana centren els seus esforços en destrossar-les.

Acás no teniu altra feina? Doncs mira, sempre podeu anar a fer la mà en bicicleta enviant un sms.

Bones festes.

divendres, 25 de desembre del 2009

Bones Festes i Feliç any nou 2010


En aquestos dies, espere, que tots tingueu un bon sopar calent entre els vostres i que el dia demà (2010) entre amb força per a que els vostres propòsits es facen realitat.

Un fort abraç,

Salut, república i bon 2010.

dimarts, 22 de desembre del 2009

Recomenació musical

Avui e triat un recopilatori de cançons.
Cantautores para la libertad

Es tracta, com e dit abans, d'un recopilatori de cantautors que han contribuït al llarg de l'historia a la creació de música i lletres per la llibertat a tots el nivells.

Inclou 3 cds.

Vos deixe un enllaç per a que pugueu veure totes les cançons que estan incloses:

http://www.culturalianet.com/pro/prod.php?codigo=9819




dissabte, 19 de desembre del 2009

Cimera del canvi climàtic

Aquesta setmana es va celebrar, a Copenague, la cimera per el canvi climàtic. Que el canvi climàtic, pese a qui li pese, es una realitat quasi ningú o dubta.
Que els químics no tenim tota la culpa també es una realitat.
Desgelades, acidificació de les aigües oceàniques, canvis d'estacions, onades de calor, etc...es una realitat. I quin es el principal factor del canvi climàtic? Les emissions de CO2.

Clar, una volta conegut el problema podríem pensar que ja la sol.lució pot ser factible. Tots sabem que el principal problema d'un problema es conèixer el propi problema (accepteu aquesta redundància magnífica). Però, si la principal font d'emissió de CO2 ve dels països més poderosos, ja la cosa es complica un poc. Si els principals conflictes bèl.lics mundials es produeixen en zones de pous de petroli, principal font de CO2 en la seva combustió, per aconseguir la seva explotació, la cosa es va complicant encara més.

I que fer? Tots em sentit parlar del protocol de Kioto. En ell s'aprovà la necessitat de reduir un 5% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, es a dir, no sols el CO2 sinó també el metà (CH4), NO2 i d'altres gasos fluorats com el HFC, PFC i SF6 en el periode (2008-2012)
Una forma de reduir es mtijançant els Bonus o Crèdits d'emissió.
El sistema ofereix incentius econòmics a les empreses que contribuïsquen a la millora del medi ambient i regulen les seves emissions. Així doncs en Kyoto el dret d'emissió de aquestos gasos es un be que es pot fer vendre a un preu estipulat. Un crèdit d'emissió equival a una tonellada de CO2.
Per tant, aquelles empreses que milloren les seves instal.lacions i es preocupen de les emissions de gasos rebran incentius econòmics i aquelles empreses que tinguen un excés en les seves emissions rebran una sanció econòmica o bé es veuran obligades a comprar drets d'emissió a d'altres empreses.

Però tot açò és molt bonic si tots estem compromesos i pareix ser que no tots estan per la feina. Sols cal veure el següent mapa. En verd, tots els països que han firmat i ratificat el protocol. En groc els que han firmat però estan pendents de ratificar-lo. I en roig els que han firmat però han rebutja't ratificar-lo. I bé?

En la cimera celebrada a Copenague s'ha buscat un pacte per fer front a la problemàtica. De forma resumida podem dir que l'únic que s'ha aconseguit es un pacte entre estats units i els països emergents com Brasil, China i la India (pacte no vinculant) per frenar les emissions. Deixar per a Gener-Febrer la xifra de reducció de CO2 i aprovar una ajuda de 100.000 mil.lions de dòlars per "paliar" el canvi climàtic en els països en vies de desenvolupament.
Per tant, ells i sobretot Estats units (25 barrils per habitant any front als 2 barrils per habitant any de China i això que ja sabem tots de la població d'uns i d'altres; 300.000.000 EUA i 1.008.175.288 China) no tenen previst modificar les seves postures respecte al que els competeix de portes a dins, en canvi, si que pagarán per a que d'altres o facen. I això que ells son els principals contaminadors.

L'únic rescatable es el discurs de Hugo Chavez dura quasi 30 minuts i el deixe en tres vídeos de Youtube. Sincerament val la pena sentar-se, veure'l tranquil.lament i gaudir.


Part 1/3


Part 2/3


Part 3/3


Fonts: "Wikipedia", Labolsa.com, Youtube.

divendres, 18 de desembre del 2009

20 anys dels Simpsons


Volia comentar una efemèride. Ahir els Simpsons van fer 20 anys. Tal dia com ahir del 1989 es va començar a emetre per a la cadena FOX dels estats units.

Perquè comente aquesta efemèride? Doncs per que es trist que siga del poc rescatable avui en dia en la televisió. I es que amb el futbol, els series pèssimes que fan i els programes de xafarderia anem més que servits.

Sort que està Homer per a fer-nos riure. Aquí deixe un petit homenatge i algunes de les seves cites cèlebres.

1- "La gente se inventa estadísticas con tal de demostrar algo, Kent, y eso lo sabe el 14% de la población".

2- "Televisión, maestra, madre, amante secreta."

3- "...Ahora con internet los niños se educan solos..."

4- "Hijos, lo intentasteis tanto como pudisteis, y fracasasteis. Cual es la leccion? Nunca intentar."

5- "Como es que la educacion deberia ayudarme a sentirme mas inteligente? Cada vez que aprendo algo nuevo, eso expulsa algo viejo de mi cerebro. Recuerdas cuando hice ese curso para hacer vino en casa y olvide como conducir?"

6- "¿Por qué tenemos que ir todos los domingos a ese edificio? ¿no está Dios en todas partes?... ¿no creen que Dios tiene cosas más importantes que ver dónde estamos una hora a la semana?"

7- "Solo porque no me importe no significa que no entienda"

8- "Hijo, si realmente quieres algo en esta vida, tienes que luchar por ello. ¡Ahora silencio! Van a anunciar los números de la lotería."

9- "Burns: voy a darles algo que el hombre ha deseado desde el despertar de los tiempos
Homer: un politico honesto??
Burns: mas raro aun".

10- "¡Bart, con 10.000$ seremos millonarios! Podremos comprar todo tipo de cosas útiles, como… ¡Amor!"

11- "Sé que nunca creí en ti, pero si estás allá arriba.............sálvame Superman!!!!!"

I les dos que més m'agraden de Homer:

*- "Dios es mi personaje favorito de ficción!"
**- "En el mundo hay tres clases de personas Bart: Las que saben contar y las que no".

dimecres, 16 de desembre del 2009

Uns segons literaris

Cada vesprada que m'assente a la cadira del meu escriptori alce el cap i observe una foto. En ella es pot veure la mar mediterrània tenyida de groc i taronja per que el sol va caiguen poc a poc.

La imaginació comença a fer de les seves i en un moment d'inspiració em van vindre aquests versos:

A la mar mediterrània:

Ets l'amant d'olor temprada
de cel blau amb vent de llevant,
bromera de sal d'aigua gelada,
que els espigons vas colpejant.

Nits de brisa de primavera,
risotades d'adolescents,
besos i carícies innocents
de vergonya traicionera.

Amanèixer a la nostra sort ,
veure l'astre rei asomar-se,
de les teves faldes calmades
mentre els vaixells tornen a port.

Soc sal, aigua i pedres.
Soc ocell que et veu en lo alt.
Soc peix que t'acaricia la cara.
Soc lluna que et pinta de blanc.


dimarts, 15 de desembre del 2009

Procés de Bolonya

Vos deixe, per a que vegeu que no sempre vos vullc torturar amb parrafades, un video entretingut sobre que es el procés de Bolonya.

El ponent es Juan Carlos Mejuto Degà de l'universitat de Vigo.