dissabte, 19 de desembre de 2009

Cimera del canvi climàtic

Aquesta setmana es va celebrar, a Copenague, la cimera per el canvi climàtic. Que el canvi climàtic, pese a qui li pese, es una realitat quasi ningú o dubta.
Que els químics no tenim tota la culpa també es una realitat.
Desgelades, acidificació de les aigües oceàniques, canvis d'estacions, onades de calor, etc...es una realitat. I quin es el principal factor del canvi climàtic? Les emissions de CO2.

Clar, una volta conegut el problema podríem pensar que ja la sol.lució pot ser factible. Tots sabem que el principal problema d'un problema es conèixer el propi problema (accepteu aquesta redundància magnífica). Però, si la principal font d'emissió de CO2 ve dels països més poderosos, ja la cosa es complica un poc. Si els principals conflictes bèl.lics mundials es produeixen en zones de pous de petroli, principal font de CO2 en la seva combustió, per aconseguir la seva explotació, la cosa es va complicant encara més.

I que fer? Tots em sentit parlar del protocol de Kioto. En ell s'aprovà la necessitat de reduir un 5% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, es a dir, no sols el CO2 sinó també el metà (CH4), NO2 i d'altres gasos fluorats com el HFC, PFC i SF6 en el periode (2008-2012)
Una forma de reduir es mtijançant els Bonus o Crèdits d'emissió.
El sistema ofereix incentius econòmics a les empreses que contribuïsquen a la millora del medi ambient i regulen les seves emissions. Així doncs en Kyoto el dret d'emissió de aquestos gasos es un be que es pot fer vendre a un preu estipulat. Un crèdit d'emissió equival a una tonellada de CO2.
Per tant, aquelles empreses que milloren les seves instal.lacions i es preocupen de les emissions de gasos rebran incentius econòmics i aquelles empreses que tinguen un excés en les seves emissions rebran una sanció econòmica o bé es veuran obligades a comprar drets d'emissió a d'altres empreses.

Però tot açò és molt bonic si tots estem compromesos i pareix ser que no tots estan per la feina. Sols cal veure el següent mapa. En verd, tots els països que han firmat i ratificat el protocol. En groc els que han firmat però estan pendents de ratificar-lo. I en roig els que han firmat però han rebutja't ratificar-lo. I bé?

En la cimera celebrada a Copenague s'ha buscat un pacte per fer front a la problemàtica. De forma resumida podem dir que l'únic que s'ha aconseguit es un pacte entre estats units i els països emergents com Brasil, China i la India (pacte no vinculant) per frenar les emissions. Deixar per a Gener-Febrer la xifra de reducció de CO2 i aprovar una ajuda de 100.000 mil.lions de dòlars per "paliar" el canvi climàtic en els països en vies de desenvolupament.
Per tant, ells i sobretot Estats units (25 barrils per habitant any front als 2 barrils per habitant any de China i això que ja sabem tots de la població d'uns i d'altres; 300.000.000 EUA i 1.008.175.288 China) no tenen previst modificar les seves postures respecte al que els competeix de portes a dins, en canvi, si que pagarán per a que d'altres o facen. I això que ells son els principals contaminadors.

L'únic rescatable es el discurs de Hugo Chavez dura quasi 30 minuts i el deixe en tres vídeos de Youtube. Sincerament val la pena sentar-se, veure'l tranquil.lament i gaudir.


Part 1/3


Part 2/3


Part 3/3


Fonts: "Wikipedia", Labolsa.com, Youtube.