La dona al segle XXI en violeta

Avui no puc dormir, hi han moltes coses al cap i poc d'espai. Així que mentres vaig fent lloc i eliminant tot allò que al fer repas considere inútil e decidit a recordar que el proper dilluns tenim un bonic acte al casal Jaume I de Vila-real.

Es tracta d'un acte-conferència càrrec de la estimada companya Rosana Montalban on també intervendran la companya de Vila-real Maria Fernanda y el nostre coordinador Manuel Vilar.

Com e dit abans serà el proper Dilluns dia 15 de Març a les 19:30 al casal Jaume I de Vila-real.

La veritat es que duc poc de temps d'activisme i durant aquest temps he conegut gent molt vàlida però per damunt de tot he conegut dones amb uns recursos no sols ideològics sinó d'altres com la eloqüència, la constància, l'entrega, la coherència (tan complicada avui en dia) que et fan veure tot des d'un altre punt de vista.
El prisma òptic canvia molt depenent de les persones i moltes voltes caldria fer vore que el gènere no es raó de separació, de diferències tan grans. Es absurd avui en dia seguir pensant que cadascú té un rol adquirit en funció de la seva condició de sexe.
Tinc la sort de que amb la majoria de gent que treballe es gent molt vàlida, molt bona i si, la majoria son dones i sincerament el seu treball es igual, que dic! millor que el de qualsevol home.

Es cert que vivim en una societat patriarcal i això es un condicionant. Molts de nosaltres no creguem ser masclistes, primera i principal per que demonitzem aquesta paraula. Però ho som, No entenem que la discriminació positiva es una NECESSITAT davant d'una societat desigual.
Estem farts d'escoltar discursos on diuen que llei de gènere abandona a l'home maltractat però quantes dones moren a mans de la seva "parella" front a homes?

Es necessari el reeducar-nos i per això quan es fan aquest tipus d'actes no estan solament orientats cap a dones, com molta gent creu, sinó també cap als homes, per a conèixer la realitat d'una societat patriarcal que oprimeix les llibertats de les dones. Per poder obrir els ulls i caminar cap una societat més igualitària. El feminisme no sols es cosa de dones. Els homes també devem contribuir en aquesta altra lluita.

Aquesta nit la meva reflexió va cap a les dones.

Moments literaris

Fa uns mesos vaig dedicar un xicotet poema innocent i carent de qualsevol regla literària a un amic que estava enxisat per una xica.
Fèiem broma sobre el seu estat atontat. Avui en dia no sabria dir quina es la seua situació, crec que després de tot s'amaga per a que no fem cap comentari.

El cert es que el vaig trobar i hem va fer recordar els mals de panxa quan trobes algú especial, com la cara il.lumina, com els ulls o vegem tot d'una altra manera. Com busques amb la mirada a la persona creguen per un moment que pot estar pensant en tu. I al final tot es química...ayyyy senyor si es que tot es resumeix en la química.

Doncs res deixe el poema sense norma ni esquema:

Indeterminats punts d'inflexió,
aquells que alteren el dia a dia
que ni el moment ni la posició
escollim amb valentia.

Indeterminats punts d'inflexió,
que ocupen tot el volum,
que son font d'inspiració
quan sentim el seu perfum.

Indeterminats punts d'inflexió,
equació multivariable,
sense lògica ni sol.lució,
que sempre intentem resoldre.

Recomanació musical

Tinc que admitir que duia molt de temps sense actualitzar el blog. Durant aquest temps han passat les festes de nadal, els examens i els carnestoltes.

Poc a poc anem deixant l'hivern i es veu als primers brots dels arbres de la facultat. Els dies es van fent més llargs però el fred no marxa.

Ja que ens aproximem a unes de les festivitats amb més tradició a la nostra comarca i a tot l'estat com es la setmana santa volia deixar una recomanació "mística".

Dead Can Dance.

Es tracta d'un grup australià format al 1981. El seu gènere musical es peculiar ja que va des de l'estil de música Medieval (barroc) pasant per Dark Wave, Folk, Ethereal Wave, Neo Classical, Dark Ambient, Gothic fins a l'electrònica.

Dos son els seus integrants: Lisa Gerrard i Brendan Perry encara que solen treballar amb filharmòniques i bandes de música prou nombroses.

La seva discografia es la següent:

• Dead Can Dance (1984)
• Spleen and Ideal (1985)
• Within the Realm of a Dying Sun (1987)
• The Serpent's Egg (1988)
• Aion (1990)
• A Passage In Time (1991)
• Into the Labyrinth (1993)
• The Mirrior Pool 1995
• Toward the Within (1994)
• Spiritchaser (1996)
• Duality (1998) Lisa Gerrard
• Eye of the Hunter (1999) Brendan Perry

Aquests discs els podreu trobar a www.desdeunlugarmejor.com

Eleccions a Rectorat 2010

Doncs bé, ahir van acabar les eleccions a rectorat on la candidatura continuista de En Esteban Morcillo aconseguí la majoria amb un 57,23% dels vots front al 42,77% de Maria Antonia García.

Fent una xicoteta ullada als resultats i centrant-nos en la facultat de Química vegem que al col.legi A corresponent a PDI (Personal Docent i Investigador amb grau de doctor i amb vinculació permanent) han votat un total de 96 d'un cens de 107. 10 vots blancs, 62 a Esteban Morcillo i 24 a Maria Antonia Garcia.

Al col.legi B (Personal docent i investigador amb grau de no doctor o sense vinculació permanent)
Han votat 21 d'un cens de 54. 1 vot blanc, 13 vots Esteban Morcillo i 7 vots Maria Antonia Garcia.

Al col.legi C (Estudiants) Han votat 95 d'un cens de 1112. 4 vots en blanc, 36 vots Esteban Morcillo, 55 vots Maria Antonia Garcia.

El personal d'administració no el he reflectit ja que no vota per facultats sinó per campus i per tant no sols serien els de Químiques sinó els de la resta de facultats.

Així doncs pareix ser que a Químiques tant els PDI com els professors no doctors o sense permanència es decanten per una candidatura continuista mentre que estudiants volen un canvi.

Nota: tant el personal d'administració com el investigador van votar majoritàriament a Maria Antonia Garcia.

Si algú te interes en veure els resultats per col.legis deixe l'enllaç:
http://www.uv.es/jelectoral/rector/2010/Sabana_mesas2.pdf

A més si algú es vol informar amb profunditat de com va anar el procés i qui i que dia cadascun deixe un enllaç prou interessant de Acontracorrent joves d'esquerra unida:
http://www.quediuenells2010.blogspot.com/

Vila-real a dos rodes

Fa ja un temps, al meu poble es va instaurar un servici innovador mitjançant el qual cadascú podia fer ús d'una sèrie de bicicletes de caràcter públic.
El sistema consisteix en fer-se soci a qualsevol dels punts habilitats i et donen una clau privada (codi).
Després et dirigeixes a qualsevol aparcament situat per tot el poble i envies un sms introduint el nombre del aparcament, del candat de la bicicleta i finalment el teu codi. Ràpidament es desbloqueja la bicicleta i a rodar.

Una magnífica idea que, com sempre, serveix de ben poc al nostre poble.

Jo vaig fer ús d'aquest sistema no fa molt i sincerament, per a que vull una bicicleta si no tinc un carril per o anar? Es suposa que tinc que anar per els vials dels cotxes i per les voreres a l'aventura?
Ja hi ha prou de demagògia senyors de l'equip de govern, per a que volem les bicicletes? El sistema, el qual té un limit de dues hores, està pensat per a desplaçar-nos d'un punt a un altre. Es a dir, per exemple, agafe la bicicleta a l'estació carregue la meua maleta d'estudiant, qui sap on, i marxe fins a casa per els meus vials de seguretat sense cap tipus de molèstia. A tot açò que no em pare la policia local i em demane que em fique el jupetí reflectant, que tot siga dit quan jo llogue una moto em donen el casc i el jupetí no ve en la bicicleta...

El servici no es sap el cost que té, no ens informen del preu del SMS, per tant tal volta m'estic jugant la vida per els vials del poble al mòdic preu de 1,35 cèntims.

Tampoc s'informa a cap panell de que el temps màxim siga de dues hores. Per tant, puc ser sancionat si vaig pensar en pujar a dinar al maset i tornar la bici per la vesprada.

I que dir dels meus ben volguts conciutadans que tots els caps de setmana centren els seus esforços en destrossar-les.

Acás no teniu altra feina? Doncs mira, sempre podeu anar a fer la mà en bicicleta enviant un sms.

Bones festes.

Bones Festes i Feliç any nou 2010

En aquestos dies, espere, que tots tingueu un bon sopar calent entre els vostres i que el dia demà (2010) entre amb força per a que els vostres propòsits es facen realitat.

Un fort abraç,

Salut, república i bon 2010.

Recomenació musical

Avui e triat un recopilatori de cançons.
Cantautores para la libertad

Es tracta, com e dit abans, d'un recopilatori de cantautors que han contribuït al llarg de l'historia a la creació de música i lletres per la llibertat a tots el nivells.

Inclou 3 cds.

Vos deixe un enllaç per a que pugueu veure totes les cançons que estan incloses:

http://www.culturalianet.com/pro/prod.php?codigo=9819

Cimera del canvi climàtic

Aquesta setmana es va celebrar, a Copenague, la cimera per el canvi climàtic. Que el canvi climàtic, pese a qui li pese, es una realitat quasi ningú o dubta.
Que els químics no tenim tota la culpa també es una realitat.
Desgelades, acidificació de les aigües oceàniques, canvis d'estacions, onades de calor, etc...es una realitat. I quin es el principal factor del canvi climàtic? Les emissions de CO2.

Clar, una volta conegut el problema podríem pensar que ja la sol.lució pot ser factible. Tots sabem que el principal problema d'un problema es conèixer el propi problema (accepteu aquesta redundància magnífica). Però, si la principal font d'emissió de CO2 ve dels països més poderosos, ja la cosa es complica un poc. Si els principals conflictes bèl.lics mundials es produeixen en zones de pous de petroli, principal font de CO2 en la seva combustió, per aconseguir la seva explotació, la cosa es va complicant encara més.

I que fer? Tots em sentit parlar del protocol de Kioto. En ell s'aprovà la necessitat de reduir un 5% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, es a dir, no sols el CO2 sinó també el metà (CH4), NO2 i d'altres gasos fluorats com el HFC, PFC i SF6 en el periode (2008-2012)
Una forma de reduir es mtijançant els Bonus o Crèdits d'emissió.
El sistema ofereix incentius econòmics a les empreses que contribuïsquen a la millora del medi ambient i regulen les seves emissions. Així doncs en Kyoto el dret d'emissió de aquestos gasos es un be que es pot fer vendre a un preu estipulat. Un crèdit d'emissió equival a una tonellada de CO2.
Per tant, aquelles empreses que milloren les seves instal.lacions i es preocupen de les emissions de gasos rebran incentius econòmics i aquelles empreses que tinguen un excés en les seves emissions rebran una sanció econòmica o bé es veuran obligades a comprar drets d'emissió a d'altres empreses.

Però tot açò és molt bonic si tots estem compromesos i pareix ser que no tots estan per la feina. Sols cal veure el següent mapa. En verd, tots els països que han firmat i ratificat el protocol. En groc els que han firmat però estan pendents de ratificar-lo. I en roig els que han firmat però han rebutja't ratificar-lo. I bé?

En la cimera celebrada a Copenague s'ha buscat un pacte per fer front a la problemàtica. De forma resumida podem dir que l'únic que s'ha aconseguit es un pacte entre estats units i els països emergents com Brasil, China i la India (pacte no vinculant) per frenar les emissions. Deixar per a Gener-Febrer la xifra de reducció de CO2 i aprovar una ajuda de 100.000 mil.lions de dòlars per "paliar" el canvi climàtic en els països en vies de desenvolupament.
Per tant, ells i sobretot Estats units (25 barrils per habitant any front als 2 barrils per habitant any de China i això que ja sabem tots de la població d'uns i d'altres; 300.000.000 EUA i 1.008.175.288 China) no tenen previst modificar les seves postures respecte al que els competeix de portes a dins, en canvi, si que pagarán per a que d'altres o facen. I això que ells son els principals contaminadors.

L'únic rescatable es el discurs de Hugo Chavez dura quasi 30 minuts i el deixe en tres vídeos de Youtube. Sincerament val la pena sentar-se, veure'l tranquil.lament i gaudir.


Part 1/3


Part 2/3


Part 3/3

Fonts: "Wikipedia", Labolsa.com, Youtube.

20 anys dels Simpsons

Volia comentar una efemèride. Ahir els Simpsons van fer 20 anys. Tal dia com ahir del 1989 es va començar a emetre per a la cadena FOX dels estats units.

Perquè comente aquesta efemèride? Doncs per que es trist que siga del poc rescatable avui en dia en la televisió. I es que amb el futbol, els series pèssimes que fan i els programes de xafarderia anem més que servits.

Sort que està Homer per a fer-nos riure. Aquí deixe un petit homenatge i algunes de les seves cites cèlebres.

1- "La gente se inventa estadísticas con tal de demostrar algo, Kent, y eso lo sabe el 14% de la población".

2- "Televisión, maestra, madre, amante secreta."

3- "...Ahora con internet los niños se educan solos..."

4- "Hijos, lo intentasteis tanto como pudisteis, y fracasasteis. Cual es la leccion? Nunca intentar."

5- "Como es que la educacion deberia ayudarme a sentirme mas inteligente? Cada vez que aprendo algo nuevo, eso expulsa algo viejo de mi cerebro. Recuerdas cuando hice ese curso para hacer vino en casa y olvide como conducir?"

6- "¿Por qué tenemos que ir todos los domingos a ese edificio? ¿no está Dios en todas partes?... ¿no creen que Dios tiene cosas más importantes que ver dónde estamos una hora a la semana?"

7- "Solo porque no me importe no significa que no entienda"

8- "Hijo, si realmente quieres algo en esta vida, tienes que luchar por ello. ¡Ahora silencio! Van a anunciar los números de la lotería."

9- "Burns: voy a darles algo que el hombre ha deseado desde el despertar de los tiempos
Homer: un politico honesto??
Burns: mas raro aun".

10- "¡Bart, con 10.000$ seremos millonarios! Podremos comprar todo tipo de cosas útiles, como… ¡Amor!"

11- "Sé que nunca creí en ti, pero si estás allá arriba.............sálvame Superman!!!!!"

I les dos que més m'agraden de Homer:

*- "Dios es mi personaje favorito de ficción!"
**- "En el mundo hay tres clases de personas Bart: Las que saben contar y las que no".

Uns segons literaris

Cada vesprada que m'assente a la cadira del meu escriptori alce el cap i observe una foto. En ella es pot veure la mar mediterrània tenyida de groc i taronja per que el sol va caiguen poc a poc.

La imaginació comença a fer de les seves i en un moment d'inspiració em van vindre aquests versos:

A la mar mediterrània:

Ets l'amant d'olor temprada
de cel blau amb vent de llevant,
bromera de sal d'aigua gelada,
que els espigons vas colpejant.

Nits de brisa de primavera,
risotades d'adolescents,
besos i carícies innocents
de vergonya traicionera.

Amanèixer a la nostra sort ,
veure l'astre rei asomar-se,
de les teves faldes calmades
mentre els vaixells tornen a port.

Soc sal, aigua i pedres.
Soc ocell que et veu en lo alt.
Soc peix que t'acaricia la cara.
Soc lluna que et pinta de blanc.

Procés de Bolonya

Vos deixe, per a que vegeu que no sempre vos vullc torturar amb parrafades, un video entretingut sobre que es el procés de Bolonya.

El ponent es Juan Carlos Mejuto Degà de l'universitat de Vigo.

Eleccions al claustre i Junta de facultat

El passat 26 de novembre es van celebrar les eleccions a claustre i junta de facultat i encara no e fet una reflexió al respecte.
Aquest any les eleccions han sigut especials. Era la primera volta que Acontracorrent Joves d'esquerra unida es presentava a la nostra facultat. Però primer m'agradaria ficar-vos un poc en situació.

Les eleccions celebrades eren per triar els representants d'estudiants tant al claustre de la universitat de valència com per a la Junta de la facultat. A la nostra facultat es triaven 2 estudiants per a claustre i 11 per a junta de facultat.

Acontracorrent joves d'esquerra unida sols es va presentar per a claustre ja que no podíem fer front a una llista d'onze membres. Finalment presentarem una llista a claustre amb Edu i jo mateix.

La campanya s'encetava el dilluns a les 8 del matí. El campus amaneix verge i mentre alguns sindicats tenen a persones professionals que els col.loquen els cartells, pegatines, etc. D'altres tenim que ser nosaltres mateixa els que anem facultat per facultat, aulari i zones comuns enganxant la publicitat.
Es ben cert que a Burjassot les eleccions no es viuen de forma intensa, no hi han xarrades ni quasi rivalitat entre sindicats. Però aquest any era important per veure com estava la gent després de "l'any Bolonya".
Ja el dimecres decidirem ficar una taula informativa a les rodalies de la cafeteria però era palpable el gran absentisme dels estudiants. Una llàstima.
I no una llàstima per el fet de que no buscaren conèixer les opinions dels sindicats sinó per que el fet de que hi haja una baixa participació als comicis resta credibilitat als sindicats que queden triats. No es el mateix anar a la junta de la facultat amb el 70 % del 50% dels votants que amb el 70% del 9% dels votants. Aquest any a la facultat de química a votat el 11%

Inclús així ens vam fer vore, vam anar per els passadissos fent campanya i a la fi això es el que et pot donar crèdit.

No va caure en sac trencat aquesta campanya i fórem el segon sindicat més votat per d'arrere de Campus jove i per tant aconseguirem un claustral.

Però cal anar més enllà i veure com han anat les eleccions a nivell de tota la universitat.Veient les taules que adjunte queda patent que l'any Bolonya castigà de forma prou clara als sindicats pro afins com ara Campus Jove i la dreta (que ignorà completament les mobilitzacions).
Any 2008: http://www.uv.es/~jelectoral/claustre/estudiants/2008/Resultats_Quadre_candidatures.pdf
Any 2009:http://www.uv.es/~jelectoral/claustre/2009/quadre.pdf
Percentatge participació 2008:http://www.uv.es/~jelectoral/claustre/estudiants/2008/Particip_electoral_EST.pdf
Percentatge participació 2009:http://www.uv.es/~jelectoral/claustre/2009/Participacio.pdf

Després de la tormenta tornà la calma i campus jove repunta de nou. A més G.U. o Aveu amb campanyes costoses així com BEA que celebrava 25 anys veuen com puja la seva quota de participació en el claustre. Acontracorrent pareix no tocar sostre i continua amb la seua tendència a l'alça. La cara crua de les eleccions fou el SEPC que baixa de 11 a 4 representats.
Així doncs pareix, veient els resultats, que una part de la comunitat d'estudiants a oblidat tot el procés de Bolonya, que segueix poc a poc instaurant-se. Però cal seguir fent feina. Acontracorrent a pujat, i es un sindicat que lluita per la paralització del procés així que hi han motius per seguir endavant.

I que dir de Químiques, de dos possibles claustrals em obtés un a les primeres. Tot un orgull de bona feina.

Enhorabona Acontracorrent JEUPV i a tots aquells que han treballat a Burjassot i a la resta de campus per aquest triomf.

Recomenació musical

The Cabrians:
Tornem després d'algun temps amb bona música que carrega les piles ara que tarda més en fer-se de dia i el fred poc a poc fa acte de presència.
Es tracta de The Cabrians, una banda de Mataró que toca ska del bo.

Tenen dos discs i apart han col.laborat en recopilatoris:
- Black Momerota (2005)
- For a few pussies more (2007)

El centre de Salud del Pilar

Nota de premsa de Marina Albiol en referència al centre de salut del Pilar:
Marina Albiol, diputada autonómica de EUPV, ante las quejas de laciudadanía de Vila-real, exigirá en les Corts que se expliquen las causasde porque a pesar de llevar meses terminado, el Centro de Salud del Pilarse encuentra en la actualidad cerrado.Albiol recuerda que a pesar que las obras de este centro de salud llevanmuchos meses terminadas, “en estos momentos no parece que haya ningunaseñal, ni ninguna intención de ponerlo en funcionamiento” y añade, “laConselleria debería dar explicaciones de una situación a todas lucesanómala, esta situación no puede continuar, la ciudadanía de Vila-real vecómo pasan los meses y nadie mueve un dedo, merecen una explicación”.La diputada de Esquerra Unida, se pregunta “para qué se construye uncentro de salud si luego no se abre al público y satisface las necesidadesmédicas de la población de Vila-real”, y exige a la Conselleria que pongade inmediato los medios técnicos y humanos necesarios para que el centrode salud “pueda abrir sus puertas lo antes posible”.La representante de EUPV, denuncia la carestía por la que está pasando laatención primaria en Vila-real, “los centros de salud del municipio seencuentran masificados y no pueden atender las necesidades de losciudadanos y ciudadanas, y mientras el centro del Pilar se encuentracerrado e inactivo”. Añade, además que “el Partido Popular, nos demuestracontinuamente, y este es un caso claro, al no dotar el centro de mediostécnicos ni humanos, que la sanidad pública y de calidad no es suprioridad. Tiene su mirada puesta en grandes eventos que no redundan enbeneficio de la ciudadanía”.Es por esto que la diputada, Marina Albiol, ante las quejas de laciudadanía de Vila-real, exigirá en el Corts, se explique cuando tiene laConselleria de educación intención de abrir el centro, cuales son lascausas de porque a pesar de llevar meses terminado, se encuentra en laactualidad cerrado.

El jovent al carrer

Ahir es celebrà una manifestació amb el lema:

ATUREM LA MERCANTILITZACIÓ

CONSTRUIM UN ALTRE ENSENYAMENT

Sota aquesta premissa, crec que es hora de dir algunes coses.
Es curiós com ara fa un any tot el jovent sortia al carrer sabedors que s'anava implantant poc a poc un procés anomenat "Bolonya" que anava a empobrir l'esperit crític, humanista i multi disciplinar dels universitaris.

Amb l'entrada dels graus, els estudiants perden coneixements generals en detriment de coneixements específics i competències.
Es seductora l'idea de créixer en qüestions tant importants avui en dia com son el treball en grup, l'expressió oral, etc.
Però enrere també hi ha un ombra que fa presagiar un futur incert per al jovent. L'especificació dels graus farà que els alumnes siguen qualificats per a una determinada professió o activitat. De manera que si ens quedem a l'atur (cosa prou probable avui en dia amb la precarietat laboral) tindríem la necessitat de tornar a cursar un màster per poder ampliar els nostres coneixements i per tant obrir el ventall de possibilitats. Això si, sempre i quan ens puga'm permetre el cost d'un màster.

Però tot açò son conjectures d'un futur. Anem a la realitat ja que a moltes facultats de la universitat de València els graus ja son aquí.
I la realitat es, precisament la que ve al manifest de la convocatòria que ahir es va realitzar i que a continuació detalle:

" Parlem de preus, s'acaba d'implantar i la matrícula d'un curs de grau és un 20% més cara del que costaven fins ara, el preu del màsters es desorbitat i costen una mitja de 1800€. Aquest és un pas més en l'elitització de les universitats, cada cop els estudiants de classe més baixa ens trobarem en preus menys assumibles i la universitat quedarà restringida als rics i als que arrepleguen alguna beca (cada volta se n'ofereixen menys).
Parlem de formació, Els nous graus presenten evidents dèficits a nivell formatiu, la reducció de creditatge, la reducció d'optatives et resta especialització quedant així la teua formació a un nivell més precari (més barat dirien els empresaris). I què fer per superar aquestos dèficits i aconseguir especialitzar-te? No et preocupes que ells ja han pensat en tot, només has de pagar un màster (si pots).
Però tot aquest procés no era per la mobilitat, no anàvem a poder moure's per Europa, estudiar pel mòn i treballar on volguérem?
Si aixó dien si, però a dia d'avui, amb tot en marxa, no sabem res de noves beques de mobilitat (Erasmus dona més o menys els mateixos diners que fa deu anys). No hi ha cap ajuda ni ningú a qui referir-se que et diga com moure't per aquest nou Espai Europeu d'ensenyament superior i quant a les convalidacions amb la resta d'Europa, encara no hi ha cap sistema ni criteri establert, i l'Agencia Europea de reconeixement està en "standby". I si potser és que l'objectiu no era aquell que ens deien?..."

Manifest EU Vila-real

El sistema financer dels grans capitalistes està en crisi, però la factura la estem pagant les treballadores i treballadors de tot el món. Les conseqüències són especialment roïns per a la classe treballadora dels països en desenvolupament, però també són clarament visibles al nostre país i al nostre poble. A Vila-real i a tota la comarca s'han perdut molts llocs de treball i ara no són pocs els qui descobreixen que la nostra principal riquesa, perquè era la millor repartida, era el treball.

Encara que hi ha molts qui tenen part de culpa de la situació actual, val a dir que els responsables últims són els polítics en el poder durant els últims anys, que han permès i estimulat la especulació salvatge i han glorificat un sistema en el què uns pocs es feien multimilionaris, mentre que la majoria només podia aspirar a una ínfima part de les sobres. A tot l'estat espanyol (amb el PP primer al govern i després amb el PSOE) i especialment al País Valencià (amb el govern del PP) s'han pres totes les mesures possibles per enriquir uns pocs, jugar-se tot el benestar a la sola carta de la construcció (sense d'altra banda, resoldre el greu problema d'accès a l'habitatge) i explotar el mitjà ambient, hipotecant així també les generacions futures. Durant anys només Esquerra Unida ha denunciat aquesta situació de manera constant i presentant alternatives, per la qual cosa ha sigut ridiculitzada a sovint pels mitjans de comunicació controlats pels dos partits majoritaris.

Encara que prefeririem haver-nos equivocat amb les nostres crítiques, lamentablement el temps ens ha donat la raó. Podem assenyalar també les responsabilitats (grans) de la corporació municipal en aquesta crisi i en la situació actual. Durant anys, l'ajuntament de Vila-real, governat primer pel PP i el Bloc Nacionalista Valencià i durant l'actual legislatura nomès pel PP, ha tingut uns ingressos extraordinaris, molt superiors als habituals, com a conseqüència de la sobreconstrucció. En aquests anys no ha aprofitat per augmentar les inversions en infraestructures que podrien generar nous llocs de treball. Per contra han augmentat les despeses corrents, especialment en partides de promoció institucional i relacions públiques. D'altra banda s'ha privatitzat serveis essencials, com ara l'aigua, sense obtindre unes inversions privades proporcionals a canvi, i sense reduir el cost del servei per al ciutadà o les condicions laborals per als treballadors d'eixos serveis. No s'ha aprofitat els anys bons de construcció per bastir una ciutat ordinada i agradable de viure, ans al contrari ha desaparegut terreny públic que es podria destinar a serveis per a tots i totes. S'ha abandonat els llauradors, perquè els grans especuladors representats pel PP els interessava més un camp buit, on poder especular tranquilament, i ara els llocs de treball perduts en la construccio i la indústria no es poden compensar amb llocs de treball al camp i la indústria agroalimentària. Fins i tot en cultura s'ha treballat a curt plaç i hom ha donat preferència a les despeses a curt plaç en espectacles lluidors sobre el recolzament al teatre i les arts plàstiques locals, que a hores d'ara podrien ser la base d'un sector turístic més potent.

Des d'Esquerra Unida del País Valencià pensem que ja n'hi ha prou. Estem convençuts que encara no és tard per retallar la despesa correnta i invertir en projectes públics que garantisquen més treball també en el futur. Exigim que l'Ajuntament de Vila-real reclame enèrgicament a la Generalitat Valenciana el compliment de les seues obligacions en quant a inversió en infraestructures bàsiques a la nostra ciutat. Demanem que, de forma immediata, es revise la brutal pujada de l'impost de béns immobles, que paga la majoria de ciutadans, i es penalitze fiscalment la propietat de pisos i cases en desús. Reclamem el retall en la despesa corrent de l'Ajuntament, especialment en partides de promoció institucional, i la introducció de criteris socials en els contractes signats per l'Ajuntament: no es pot premiar amb grans projectes públics aquelles empreses que destruixen llocs de treball, que no reduixen les desigualtats de gènere en l'accès al treball o que de manera sistemàtica no respecten els drets laborals dels treballadors i treballadores. Reclamem transparència en la gestió dels ingressos extraordinaris de qualsevol plà d'activació econòmica i l'aplicació dels fons a projectes que garantisquen la màxima creació d'ocupació ara i en el futur. Sabem que nomès amb més participació democràtica en les decissions econòmiques locals, serà possible reduïr les despeses i generar treball. Per això cal que l'ajuntament reactive el Consell Econòmic local.

Estem convençuts que encara no és massa tard per aturar les despeses excessives i per encetar les inversions que donen treball. També Izquierda Unida té propostes per a la creació de treball a tota Espanya. Perquè el treball és la nostra principal preocupació. Perquè el treball és la única riquesa de la classe treballadora. I perquè la crisi l'han de pagar els qui l'han provocada i els qui han tret profit d'anys d'abusos.

Eleccions europees

Torne al blog després d'una època d'ombres on tenia massa fronts oberts i per tant no podia dedicar tot el temps que volia.

Demà divendres ja arriva la jornada de reflexió prèvia a les eleccions al parlament europeu i ara que tinc un moment vullc fer les meves pròpies reflexions.

Es curiós com aquesta campanya a sigut mediatitzada, una volta més, per les dues forçes polítiques més representatives de l'estat. Als mitjans de comunicació em trobat tant notícies del PSOE com del PP quedant excluits, com sempre, la resta de partits.
Però més enllà de lamentarme per aquest fet, dit siga, ja em vaig acostumant. El que més em sorpren es com durant la campanya pràcticament no s'ha tocat cap tema de caire europeu.

El PP ofuscat en intentar demostrar a tot el món que l'únic culpable de la crisi es el govern socialiste i PSOE que amb el lema "Aquest partit es juga a Europa" no concreta amb cap tema i es deixa dur per el que serà una baixa participació que algú es tindria que fer vore.

Per altra banda l'únic resenyable es l'incitació a la por, justificada, que el PSOE a volgut mostrar amb un dels seus eslogans. On es veu a distints actors dir en diferents llengües els temors que poc a poc van creixquent a Europa. Sense anar més lluny, l'ultradreta a guanyat força a Holanda en les legislatives europees: http://www.rnw.nl/es/espa%C3%B1ol/article/ultraderecha-holandesa-gana-legislativas-europeas
Es curiós com després de l'adhesió de països com ara Bulgaria i Rumanía a Europa, creixen aquestos partits d'ultradreta.
Mentre tant a IU les coses van poc a poc. Mostrada la nova i refrescant imatge del partit amb uns eslogans dinàmics i divertits, el partit d'esquerres es mostra com l'única opció diferent en matèria econòmica i així o bé demostrant tant al programa "Tengo una pregunta para usted" on Cayo Lara anuncià els principis fonamentals d'aquesta organització, com al debat de canal 9 on Esther López fou l'única veu discordant dintre d'aquest bloc de neoliberalisme econòmic que ens a dut a la crisi.

Les eleccions europees estan ahí, just dintre de dia i mig, i el que parèix es que ningú s'entera o tal volta es el que ens volen fer creure alguns?

Recomenacions musicals

Com cada dilluns aquí estem per a presentar un nou grup.

Al dia d'avui presentem LGOR o el que es el mateix, "La gran orquesta republicana".

Actualment ja no existeixen pero ens han deixat una herència en forma de 5 discs molt interessants. Originals de Palma de Mallorca es va crear al 1997.

Els discs son els següents:

- "Todos locos, todos contentos"
- "Lo importante está en tu cabeza"
- "Optimista"
- "Abrazos"
- "2 discos"

A gaudir!

Condol per la mort de Miguel Nuñez

En el dia d'ahir va morir Miguel nuñez un dels fundadors al 1936 del PSUC ( Partit socialista unificat de Catalunya).

Lluitador infatigable contra el franquisme formà part de "la quinta del biberón" y va permanèixer a la pressó fins a 17 anys dels 85 als que va ser condemnat.

Fou fundador també ACSUR- Las segovias per la ajuda als necessitats a l'Amèrica del Sud.

Autor de "la revolución o el deseo", bibiografia d'ell mateix.

Medalla d'honor de Barcelona otorgada per Joan Clos.


Hem quede amb la següent frase:
"Fui miliciano de la cultura. Es lo mejor que he sido en mi vida"
I es que una de les seves feïnes durant la guerra fou la de ensenyar a llegir i escriure als camarades.

El procés Bolonya a València

Ara vinc d'un altra assamblea d'estudiants a la facultat de farmácia. Cada dia hem done compte del poder de mobilització que alguns volen ignorar. Duen un parell de setmanes i crèix el nombre de persones al tancament. El discurs s'intensifica i tal volta, si, es radicalitza.

Es sorprenent la capacitat de comunicació existent a tots els campus i algú deuria fer un estudi del impacte que pot originar. Obviament no serà a nivell mediàtic, ni tansols canal 9 es capaç de donar la notícia. Tampoc a nivell institucional, on el Rector es nega a fer un referèndum entre l'estudiantat i professorat. Però si a nivell d'estudiants, es la primera volta que veig gent implicada en una causa, Gent de la anomenada jove que no te interessos per res.

res violencia i res d'altercats està siguent el resultat. Però encara queda molt.

No vindre ara a comentar en quatre traces que es el Procés de Bolonya, si algú te interés deixaré un enllaç al final del comentari. El que vullc dir son algunes coses que sorprenen de tot açó.

No entenc el crèdit de 25 hores, es a dir, avui en dia un crèdit universitari son 10 hores lectives. Amb el procés de Bolonya passa a ser de 25 hores. Us preguntareu, com pot ser? Hi han tantes hores? Doncs si, amb el Pla es té en compte que l'estudiant quan acaba les seves hores lectives segueix treballant a casa amb deures i demés fins completar 8 hores diàries. Resumint, pagarem per estudiar a casa.

M'indigna no per el fet de considerar la feina per a casa, sino per el fet de pagar aquestes hores, que obviament es veura incrementat económicament a les nostres matrícules.

Per tant, davant d'aquesta innovació educativa poc podem fer per lliurar-nos de pagar el que siga. Es queda a un costat la famosa formació lliure on l'estudiant tenia la capacitat de formar-se en el camp de la vida i d'altres matèries adients o no a la carrera per passar única i exclusivament a la seva carrera. Ah! i si no vols no passa res. Total ja has pagat les hores que estigues a casa...

L'enllaç que prometia sobre el Pla Bolonya: http://es.wikipedia.org/wiki/Declaraci%C3%B3n_de_Bolonia

I per si hi ha algun vago: http://tiwanacu.wordpress.com/2008/03/21/104/