Reflexions més enllà de l'esquerra

La dona al segle XXI en violeta

2010-03-12T14:45:00.000-08:00

Avui no puc dormir, hi han moltes coses al cap i poc d'espai. Així que mentres vaig fent lloc i eliminant tot allò que al fer repas considere inútil e decidit a recordar que el proper dilluns tenim un bonic acte al casal Jaume I de Vila-real.

Es tracta d'un acte-conferència càrrec de la estimada companya Rosana Montalban on també intervendran la companya de Vila-real Maria Fernanda y el nostre coordinador Manuel Vilar.

Com e dit abans serà el proper Dilluns dia 15 de Març a les 19:30 al casal Jaume I de Vila-real.

La veritat es que duc poc de temps d'activisme i durant aquest temps he conegut gent molt vàlida però per damunt de tot he conegut dones amb uns recursos no sols ideològics sinó d'altres com la eloqüència, la constància, l'entrega, la coherència (tan complicada avui en dia) que et fan veure tot des d'un altre punt de vista.
El prisma òptic canvia molt depenent de les persones i moltes voltes caldria fer vore que el gènere no es raó de separació, de diferències tan grans. Es absurd avui en dia seguir pensant que cadascú té un rol adquirit en funció de la seva condició de sexe.
Tinc la sort de que amb la majoria de gent que treballe es gent molt vàlida, molt bona i si, la majoria son dones i sincerament el seu treball es igual, que dic! millor que el de qualsevol home.

Es cert que vivim en una societat patriarcal i això es un condicionant. Molts de nosaltres no creguem ser masclistes, primera i principal per que demonitzem aquesta paraula. Però ho som, No entenem que la discriminació positiva es una NECESSITAT davant d'una societat desigual.
Estem farts d'escoltar discursos on diuen que llei de gènere abandona a l'home maltractat però quantes dones moren a mans de la seva "parella" front a homes?

Es necessari el reeducar-nos i per això quan es fan aquest tipus d'actes no estan solament orientats cap a dones, com molta gent creu, sinó també cap als homes, per a conèixer la realitat d'una societat patriarcal que oprimeix les llibertats de les dones. Per poder obrir els ulls i caminar cap una societat més igualitària. El feminisme no sols es cosa de dones. Els homes també devem contribuir en aquesta altra lluita.

Aquesta nit la meva reflexió va cap a les dones.

Moments literaris

2010-03-12T13:00:00.000-08:00

Fa uns mesos vaig dedicar un xicotet poema innocent i carent de qualsevol regla literària a un amic que estava enxisat per una xica.
Fèiem broma sobre el seu estat atontat. Avui en dia no sabria dir quina es la seua situació, crec que després de tot s'amaga per a que no fem cap comentari.

El cert es que el vaig trobar i hem va fer recordar els mals de panxa quan trobes algú especial, com la cara il.lumina, com els ulls o vegem tot d'una altra manera. Com busques amb la mirada a la persona creguen per un moment que pot estar pensant en tu. I al final tot es química...ayyyy senyor si es que tot es resumeix en la química.

Doncs res deixe el poema sense norma ni esquema:

Indeterminats punts d'inflexió,
aquells que alteren el dia a dia
que ni el moment ni la posició
escollim amb valentia.

Indeterminats punts d'inflexió,
que ocupen tot el volum,
que son font d'inspiració
quan sentim el seu perfum.

Indeterminats punts d'inflexió,
equació multivariable,
sense lògica ni sol.lució,
que sempre intentem resoldre.

Recomanació musical

2010-03-10T04:06:00.000-08:00

Tinc que admitir que duia molt de temps sense actualitzar el blog. Durant aquest temps han passat les festes de nadal, els examens i els carnestoltes.

Poc a poc anem deixant l'hivern i es veu als primers brots dels arbres de la facultat. Els dies es van fent més llargs però el fred no marxa.

Ja que ens aproximem a unes de les festivitats amb més tradició a la nostra comarca i a tot l'estat com es la setmana santa volia deixar una recomanació "mística".

Dead Can Dance.

Es tracta d'un grup australià format al 1981. El seu gènere musical es peculiar ja que va des de l'estil de música Medieval (barroc) pasant per Dark Wave, Folk, Ethereal Wave, Neo Classical, Dark Ambient, Gothic fins a l'electrònica.

Dos son els seus integrants: Lisa Gerrard i Brendan Perry encara que solen treballar amb filharmòniques i bandes de música prou nombroses.

La seva discografia es la següent:

Aquests discs els podreu trobar a www.desdeunlugarmejor.com

Eleccions a Rectorat 2010

2010-03-10T02:26:00.000-08:00

Doncs bé, ahir van acabar les eleccions a rectorat on la candidatura continuista de En Esteban Morcillo aconseguí la majoria amb un 57,23% dels vots front al 42,77% de Maria Antonia García.

Fent una xicoteta ullada als resultats i centrant-nos en la facultat de Química vegem que al col.legi A corresponent a PDI (Personal Docent i Investigador amb grau de doctor i amb vinculació permanent) han votat un total de 96 d'un cens de 107. 10 vots blancs, 62 a Esteban Morcillo i 24 a Maria Antonia Garcia.

Al col.legi B (Personal docent i investigador amb grau de no doctor o sense vinculació permanent)
Han votat 21 d'un cens de 54. 1 vot blanc, 13 vots Esteban Morcillo i 7 vots Maria Antonia Garcia.

Al col.legi C (Estudiants) Han votat 95 d'un cens de 1112. 4 vots en blanc, 36 vots Esteban Morcillo, 55 vots Maria Antonia Garcia.

El personal d'administració no el he reflectit ja que no vota per facultats sinó per campus i per tant no sols serien els de Químiques sinó els de la resta de facultats.

Així doncs pareix ser que a Químiques tant els PDI com els professors no doctors o sense permanència es decanten per una candidatura continuista mentre que estudiants volen un canvi.

Nota: tant el personal d'administració com el investigador van votar majoritàriament a Maria Antonia Garcia.

Si algú te interes en veure els resultats per col.legis deixe l'enllaç:
http://www.uv.es/jelectoral/rector/2010/Sabana_mesas2.pdf

A més si algú es vol informar amb profunditat de com va anar el procés i qui i que dia cadascun deixe un enllaç prou interessant de Acontracorrent joves d'esquerra unida:
http://www.quediuenells2010.blogspot.com/

Vila-real a dos rodes

2009-12-26T08:14:00.000-08:00

Fa ja un temps, al meu poble es va instaurar un servici innovador mitjançant el qual cadascú podia fer ús d'una sèrie de bicicletes de caràcter públic.
El sistema consisteix en fer-se soci a qualsevol dels punts habilitats i et donen una clau privada (codi).
Després et dirigeixes a qualsevol aparcament situat per tot el poble i envies un sms introduint el nombre del aparcament, del candat de la bicicleta i finalment el teu codi. Ràpidament es desbloqueja la bicicleta i a rodar.

Una magnífica idea que, com sempre, serveix de ben poc al nostre poble.

Jo vaig fer ús d'aquest sistema no fa molt i sincerament, per a que vull una bicicleta si no tinc un carril per o anar? Es suposa que tinc que anar per els vials dels cotxes i per les voreres a l'aventura?
Ja hi ha prou de demagògia senyors de l'equip de govern, per a que volem les bicicletes? El sistema, el qual té un limit de dues hores, està pensat per a desplaçar-nos d'un punt a un altre. Es a dir, per exemple, agafe la bicicleta a l'estació carregue la meua maleta d'estudiant, qui sap on, i marxe fins a casa per els meus vials de seguretat sense cap tipus de molèstia. A tot açò que no em pare la policia local i em demane que em fique el jupetí reflectant, que tot siga dit quan jo llogue una moto em donen el casc i el jupetí no ve en la bicicleta...

El servici no es sap el cost que té, no ens informen del preu del SMS, per tant tal volta m'estic jugant la vida per els vials del poble al mòdic preu de 1,35 cèntims.

Tampoc s'informa a cap panell de que el temps màxim siga de dues hores. Per tant, puc ser sancionat si vaig pensar en pujar a dinar al maset i tornar la bici per la vesprada.

I que dir dels meus ben volguts conciutadans que tots els caps de setmana centren els seus esforços en destrossar-les.

Acás no teniu altra feina? Doncs mira, sempre podeu anar a fer la mà en bicicleta enviant un sms.

Bones festes.

Bones Festes i Feliç any nou 2010

2009-12-25T01:34:00.001-08:00

En aquestos dies, espere, que tots tingueu un bon sopar calent entre els vostres i que el dia demà (2010) entre amb força per a que els vostres propòsits es facen realitat.

Un fort abraç,

Salut, república i bon 2010.

Recomenació musical

2009-12-22T07:53:00.000-08:00

Avui e triat un recopilatori de cançons.
Cantautores para la libertad

Es tracta, com e dit abans, d'un recopilatori de cantautors que han contribuït al llarg de l'historia a la creació de música i lletres per la llibertat a tots el nivells.

Inclou 3 cds.

Vos deixe un enllaç per a que pugueu veure totes les cançons que estan incloses:

http://www.culturalianet.com/pro/prod.php?codigo=9819

Cimera del canvi climàtic

2009-12-19T06:55:00.000-08:00

Aquesta setmana es va celebrar, a Copenague, la cimera per el canvi climàtic. Que el canvi climàtic, pese a qui li pese, es una realitat quasi ningú o dubta.
Que els químics no tenim tota la culpa també es una realitat.
Desgelades, acidificació de les aigües oceàniques, canvis d'estacions, onades de calor, etc...es una realitat. I quin es el principal factor del canvi climàtic? Les emissions de CO2.

Clar, una volta conegut el problema podríem pensar que ja la sol.lució pot ser factible. Tots sabem que el principal problema d'un problema es conèixer el propi problema (accepteu aquesta redundància magnífica). Però, si la principal font d'emissió de CO2 ve dels països més poderosos, ja la cosa es complica un poc. Si els principals conflictes bèl.lics mundials es produeixen en zones de pous de petroli, principal font de CO2 en la seva combustió, per aconseguir la seva explotació, la cosa es va complicant encara més.

I que fer? Tots em sentit parlar del protocol de Kioto. En ell s'aprovà la necessitat de reduir un 5% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, es a dir, no sols el CO2 sinó també el metà (CH4), NO2 i d'altres gasos fluorats com el HFC, PFC i SF6 en el periode (2008-2012)
Una forma de reduir es mtijançant els Bonus o Crèdits d'emissió.
El sistema ofereix incentius econòmics a les empreses que contribuïsquen a la millora del medi ambient i regulen les seves emissions. Així doncs en Kyoto el dret d'emissió de aquestos gasos es un be que es pot fer vendre a un preu estipulat. Un crèdit d'emissió equival a una tonellada de CO2.
Per tant, aquelles empreses que milloren les seves instal.lacions i es preocupen de les emissions de gasos rebran incentius econòmics i aquelles empreses que tinguen un excés en les seves emissions rebran una sanció econòmica o bé es veuran obligades a comprar drets d'emissió a d'altres empreses.

Però tot açò és molt bonic si tots estem compromesos i pareix ser que no tots estan per la feina. Sols cal veure el següent mapa. En verd, tots els països que han firmat i ratificat el protocol. En groc els que han firmat però estan pendents de ratificar-lo. I en roig els que han firmat però han rebutja't ratificar-lo. I bé?

En la cimera celebrada a Copenague s'ha buscat un pacte per fer front a la problemàtica. De forma resumida podem dir que l'únic que s'ha aconseguit es un pacte entre estats units i els països emergents com Brasil, China i la India (pacte no vinculant) per frenar les emissions. Deixar per a Gener-Febrer la xifra de reducció de CO2 i aprovar una ajuda de 100.000 mil.lions de dòlars per "paliar" el canvi climàtic en els països en vies de desenvolupament.
Per tant, ells i sobretot Estats units (25 barrils per habitant any front als 2 barrils per habitant any de China i això que ja sabem tots de la població d'uns i d'altres; 300.000.000 EUA i 1.008.175.288 China) no tenen previst modificar les seves postures respecte al que els competeix de portes a dins, en canvi, si que pagarán per a que d'altres o facen. I això que ells son els principals contaminadors.

L'únic rescatable es el discurs de Hugo Chavez dura quasi 30 minuts i el deixe en tres vídeos de Youtube. Sincerament val la pena sentar-se, veure'l tranquil.lament i gaudir.

Part 1/3

Part 2/3

Part 3/3

Fonts: "Wikipedia", Labolsa.com, Youtube.

20 anys dels Simpsons

2009-12-18T06:17:00.000-08:00

Volia comentar una efemèride. Ahir els Simpsons van fer 20 anys. Tal dia com ahir del 1989 es va començar a emetre per a la cadena FOX dels estats units.

Perquè comente aquesta efemèride? Doncs per que es trist que siga del poc rescatable avui en dia en la televisió. I es que amb el futbol, els series pèssimes que fan i els programes de xafarderia anem més que servits.

Sort que està Homer per a fer-nos riure. Aquí deixe un petit homenatge i algunes de les seves cites cèlebres.

1- "La gente se inventa estadísticas con tal de demostrar algo, Kent, y eso lo sabe el 14% de la población".

2- "Televisión, maestra, madre, amante secreta."

3- "...Ahora con internet los niños se educan solos..."

4- "Hijos, lo intentasteis tanto como pudisteis, y fracasasteis. Cual es la leccion? Nunca intentar."

5- "Como es que la educacion deberia ayudarme a sentirme mas inteligente? Cada vez que aprendo algo nuevo, eso expulsa algo viejo de mi cerebro. Recuerdas cuando hice ese curso para hacer vino en casa y olvide como conducir?"

6- "¿Por qué tenemos que ir todos los domingos a ese edificio? ¿no está Dios en todas partes?... ¿no creen que Dios tiene cosas más importantes que ver dónde estamos una hora a la semana?"

7- "Solo porque no me importe no significa que no entienda"

8- "Hijo, si realmente quieres algo en esta vida, tienes que luchar por ello. ¡Ahora silencio! Van a anunciar los números de la lotería."

9- "Burns: voy a darles algo que el hombre ha deseado desde el despertar de los tiempos
Homer: un politico honesto??
Burns: mas raro aun".

10- "¡Bart, con 10.000$ seremos millonarios! Podremos comprar todo tipo de cosas útiles, como… ¡Amor!"

11- "Sé que nunca creí en ti, pero si estás allá arriba.............sálvame Superman!!!!!"

I les dos que més m'agraden de Homer:

*- "Dios es mi personaje favorito de ficción!"
**- "En el mundo hay tres clases de personas Bart: Las que saben contar y las que no".

Uns segons literaris

2009-12-16T12:57:00.000-08:00

Cada vesprada que m'assente a la cadira del meu escriptori alce el cap i observe una foto. En ella es pot veure la mar mediterrània tenyida de groc i taronja per que el sol va caiguen poc a poc.

La imaginació comença a fer de les seves i en un moment d'inspiració em van vindre aquests versos:

A la mar mediterrània:

Ets l'amant d'olor temprada
de cel blau amb vent de llevant,
bromera de sal d'aigua gelada,
que els espigons vas colpejant.

Nits de brisa de primavera,
risotades d'adolescents,
besos i carícies innocents
de vergonya traicionera.

Amanèixer a la nostra sort ,
veure l'astre rei asomar-se,
de les teves faldes calmades
mentre els vaixells tornen a port.

Soc sal, aigua i pedres.
Soc ocell que et veu en lo alt.
Soc peix que t'acaricia la cara.
Soc lluna que et pinta de blanc.

Procés de Bolonya

2009-12-15T13:52:00.001-08:00

Vos deixe, per a que vegeu que no sempre vos vullc torturar amb parrafades, un video entretingut sobre que es el procés de Bolonya.

El ponent es Juan Carlos Mejuto Degà de l'universitat de Vigo.

Eleccions al claustre i Junta de facultat

2009-11-25T13:49:00.000-08:00

El passat 26 de novembre es van celebrar les eleccions a claustre i junta de facultat i encara no e fet una reflexió al respecte.
Aquest any les eleccions han sigut especials. Era la primera volta que Acontracorrent Joves d'esquerra unida es presentava a la nostra facultat. Però primer m'agradaria ficar-vos un poc en situació.

Les eleccions celebrades eren per triar els representants d'estudiants tant al claustre de la universitat de valència com per a la Junta de la facultat. A la nostra facultat es triaven 2 estudiants per a claustre i 11 per a junta de facultat.

Acontracorrent joves d'esquerra unida sols es va presentar per a claustre ja que no podíem fer front a una llista d'onze membres. Finalment presentarem una llista a claustre amb Edu i jo mateix.

La campanya s'encetava el dilluns a les 8 del matí. El campus amaneix verge i mentre alguns sindicats tenen a persones professionals que els col.loquen els cartells, pegatines, etc. D'altres tenim que ser nosaltres mateixa els que anem facultat per facultat, aulari i zones comuns enganxant la publicitat.
Es ben cert que a Burjassot les eleccions no es viuen de forma intensa, no hi han xarrades ni quasi rivalitat entre sindicats. Però aquest any era important per veure com estava la gent després de "l'any Bolonya".
Ja el dimecres decidirem ficar una taula informativa a les rodalies de la cafeteria però era palpable el gran absentisme dels estudiants. Una llàstima.
I no una llàstima per el fet de que no buscaren conèixer les opinions dels sindicats sinó per que el fet de que hi haja una baixa participació als comicis resta credibilitat als sindicats que queden triats. No es el mateix anar a la junta de la facultat amb el 70 % del 50% dels votants que amb el 70% del 9% dels votants. Aquest any a la facultat de química a votat el 11%

Inclús així ens vam fer vore, vam anar per els passadissos fent campanya i a la fi això es el que et pot donar crèdit.

No va caure en sac trencat aquesta campanya i fórem el segon sindicat més votat per d'arrere de Campus jove i per tant aconseguirem un claustral.

Però cal anar més enllà i veure com han anat les eleccions a nivell de tota la universitat.Veient les taules que adjunte queda patent que l'any Bolonya castigà de forma prou clara als sindicats pro afins com ara Campus Jove i la dreta (que ignorà completament les mobilitzacions).
Any 2008: http://www.uv.es/~jelectoral/claustre/estudiants/2008/Resultats_Quadre_candidatures.pdf
Any 2009:http://www.uv.es/~jelectoral/claustre/2009/quadre.pdf
Percentatge participació 2008:http://www.uv.es/~jelectoral/claustre/estudiants/2008/Particip_electoral_EST.pdf
Percentatge participació 2009:http://www.uv.es/~jelectoral/claustre/2009/Participacio.pdf

Després de la tormenta tornà la calma i campus jove repunta de nou. A més G.U. o Aveu amb campanyes costoses així com BEA que celebrava 25 anys veuen com puja la seva quota de participació en el claustre. Acontracorrent pareix no tocar sostre i continua amb la seua tendència a l'alça. La cara crua de les eleccions fou el SEPC que baixa de 11 a 4 representats.
Així doncs pareix, veient els resultats, que una part de la comunitat d'estudiants a oblidat tot el procés de Bolonya, que segueix poc a poc instaurant-se. Però cal seguir fent feina. Acontracorrent a pujat, i es un sindicat que lluita per la paralització del procés així que hi han motius per seguir endavant.

I que dir de Químiques, de dos possibles claustrals em obtés un a les primeres. Tot un orgull de bona feina.

Enhorabona Acontracorrent JEUPV i a tots aquells que han treballat a Burjassot i a la resta de campus per aquest triomf.

Recomenació musical

2009-11-23T09:44:00.000-08:00

The Cabrians:
Tornem després d'algun temps amb bona música que carrega les piles ara que tarda més en fer-se de dia i el fred poc a poc fa acte de presència.
Es tracta de The Cabrians, una banda de Mataró que toca ska del bo.

Tenen dos discs i apart han col.laborat en recopilatoris:
- Black Momerota (2005)
- For a few pussies more (2007)

El centre de Salud del Pilar

2009-11-21T06:34:00.001-08:00

Nota de premsa de Marina Albiol en referència al centre de salut del Pilar:
Marina Albiol, diputada autonómica de EUPV, ante las quejas de laciudadanía de Vila-real, exigirá en les Corts que se expliquen las causasde porque a pesar de llevar meses terminado, el Centro de Salud del Pilarse encuentra en la actualidad cerrado.Albiol recuerda que a pesar que las obras de este centro de salud llevanmuchos meses terminadas, “en estos momentos no parece que haya ningunaseñal, ni ninguna intención de ponerlo en funcionamiento” y añade, “laConselleria debería dar explicaciones de una situación a todas lucesanómala, esta situación no puede continuar, la ciudadanía de Vila-real vecómo pasan los meses y nadie mueve un dedo, merecen una explicación”.La diputada de Esquerra Unida, se pregunta “para qué se construye uncentro de salud si luego no se abre al público y satisface las necesidadesmédicas de la población de Vila-real”, y exige a la Conselleria que pongade inmediato los medios técnicos y humanos necesarios para que el centrode salud “pueda abrir sus puertas lo antes posible”.La representante de EUPV, denuncia la carestía por la que está pasando laatención primaria en Vila-real, “los centros de salud del municipio seencuentran masificados y no pueden atender las necesidades de losciudadanos y ciudadanas, y mientras el centro del Pilar se encuentracerrado e inactivo”. Añade, además que “el Partido Popular, nos demuestracontinuamente, y este es un caso claro, al no dotar el centro de mediostécnicos ni humanos, que la sanidad pública y de calidad no es suprioridad. Tiene su mirada puesta en grandes eventos que no redundan enbeneficio de la ciudadanía”.Es por esto que la diputada, Marina Albiol, ante las quejas de laciudadanía de Vila-real, exigirá en el Corts, se explique cuando tiene laConselleria de educación intención de abrir el centro, cuales son lascausas de porque a pesar de llevar meses terminado, se encuentra en laactualidad cerrado.

El jovent al carrer

2009-11-20T01:40:00.000-08:00

Ahir es celebrà una manifestació amb el lema:

ATUREM LA MERCANTILITZACIÓ

CONSTRUIM UN ALTRE ENSENYAMENT

Sota aquesta premissa, crec que es hora de dir algunes coses.
Es curiós com ara fa un any tot el jovent sortia al carrer sabedors que s'anava implantant poc a poc un procés anomenat "Bolonya" que anava a empobrir l'esperit crític, humanista i multi disciplinar dels universitaris.

Amb l'entrada dels graus, els estudiants perden coneixements generals en detriment de coneixements específics i competències.
Es seductora l'idea de créixer en qüestions tant importants avui en dia com son el treball en grup, l'expressió oral, etc.
Però enrere també hi ha un ombra que fa presagiar un futur incert per al jovent. L'especificació dels graus farà que els alumnes siguen qualificats per a una determinada professió o activitat. De manera que si ens quedem a l'atur (cosa prou probable avui en dia amb la precarietat laboral) tindríem la necessitat de tornar a cursar un màster per poder ampliar els nostres coneixements i per tant obrir el ventall de possibilitats. Això si, sempre i quan ens puga'm permetre el cost d'un màster.

Però tot açò son conjectures d'un futur. Anem a la realitat ja que a moltes facultats de la universitat de València els graus ja son aquí.
I la realitat es, precisament la que ve al manifest de la convocatòria que ahir es va realitzar i que a continuació detalle:

" Parlem de preus, s'acaba d'implantar i la matrícula d'un curs de grau és un 20% més cara del que costaven fins ara, el preu del màsters es desorbitat i costen una mitja de 1800€. Aquest és un pas més en l'elitització de les universitats, cada cop els estudiants de classe més baixa ens trobarem en preus menys assumibles i la universitat quedarà restringida als rics i als que arrepleguen alguna beca (cada volta se n'ofereixen menys).
Parlem de formació, Els nous graus presenten evidents dèficits a nivell formatiu, la reducció de creditatge, la reducció d'optatives et resta especialització quedant així la teua formació a un nivell més precari (més barat dirien els empresaris). I què fer per superar aquestos dèficits i aconseguir especialitzar-te? No et preocupes que ells ja han pensat en tot, només has de pagar un màster (si pots).
Però tot aquest procés no era per la mobilitat, no anàvem a poder moure's per Europa, estudiar pel mòn i treballar on volguérem?
Si aixó dien si, però a dia d'avui, amb tot en marxa, no sabem res de noves beques de mobilitat (Erasmus dona més o menys els mateixos diners que fa deu anys). No hi ha cap ajuda ni ningú a qui referir-se que et diga com moure't per aquest nou Espai Europeu d'ensenyament superior i quant a les convalidacions amb la resta d'Europa, encara no hi ha cap sistema ni criteri establert, i l'Agencia Europea de reconeixement està en "standby". I si potser és que l'objectiu no era aquell que ens deien?..."

Manifest EU Vila-real

2009-06-05T14:26:00.001-07:00

El sistema financer dels grans capitalistes està en crisi, però la factura la estem pagant les treballadores i treballadors de tot el món. Les conseqüències són especialment roïns per a la classe treballadora dels països en desenvolupament, però també són clarament visibles al nostre país i al nostre poble. A Vila-real i a tota la comarca s'han perdut molts llocs de treball i ara no són pocs els qui descobreixen que la nostra principal riquesa, perquè era la millor repartida, era el treball.

Encara que hi ha molts qui tenen part de culpa de la situació actual, val a dir que els responsables últims són els polítics en el poder durant els últims anys, que han permès i estimulat la especulació salvatge i han glorificat un sistema en el què uns pocs es feien multimilionaris, mentre que la majoria només podia aspirar a una ínfima part de les sobres. A tot l'estat espanyol (amb el PP primer al govern i després amb el PSOE) i especialment al País Valencià (amb el govern del PP) s'han pres totes les mesures possibles per enriquir uns pocs, jugar-se tot el benestar a la sola carta de la construcció (sense d'altra banda, resoldre el greu problema d'accès a l'habitatge) i explotar el mitjà ambient, hipotecant així també les generacions futures. Durant anys només Esquerra Unida ha denunciat aquesta situació de manera constant i presentant alternatives, per la qual cosa ha sigut ridiculitzada a sovint pels mitjans de comunicació controlats pels dos partits majoritaris.

Encara que prefeririem haver-nos equivocat amb les nostres crítiques, lamentablement el temps ens ha donat la raó. Podem assenyalar també les responsabilitats (grans) de la corporació municipal en aquesta crisi i en la situació actual. Durant anys, l'ajuntament de Vila-real, governat primer pel PP i el Bloc Nacionalista Valencià i durant l'actual legislatura nomès pel PP, ha tingut uns ingressos extraordinaris, molt superiors als habituals, com a conseqüència de la sobreconstrucció. En aquests anys no ha aprofitat per augmentar les inversions en infraestructures que podrien generar nous llocs de treball. Per contra han augmentat les despeses corrents, especialment en partides de promoció institucional i relacions públiques. D'altra banda s'ha privatitzat serveis essencials, com ara l'aigua, sense obtindre unes inversions privades proporcionals a canvi, i sense reduir el cost del servei per al ciutadà o les condicions laborals per als treballadors d'eixos serveis. No s'ha aprofitat els anys bons de construcció per bastir una ciutat ordinada i agradable de viure, ans al contrari ha desaparegut terreny públic que es podria destinar a serveis per a tots i totes. S'ha abandonat els llauradors, perquè els grans especuladors representats pel PP els interessava més un camp buit, on poder especular tranquilament, i ara els llocs de treball perduts en la construccio i la indústria no es poden compensar amb llocs de treball al camp i la indústria agroalimentària. Fins i tot en cultura s'ha treballat a curt plaç i hom ha donat preferència a les despeses a curt plaç en espectacles lluidors sobre el recolzament al teatre i les arts plàstiques locals, que a hores d'ara podrien ser la base d'un sector turístic més potent.

Des d'Esquerra Unida del País Valencià pensem que ja n'hi ha prou. Estem convençuts que encara no és tard per retallar la despesa correnta i invertir en projectes públics que garantisquen més treball també en el futur. Exigim que l'Ajuntament de Vila-real reclame enèrgicament a la Generalitat Valenciana el compliment de les seues obligacions en quant a inversió en infraestructures bàsiques a la nostra ciutat. Demanem que, de forma immediata, es revise la brutal pujada de l'impost de béns immobles, que paga la majoria de ciutadans, i es penalitze fiscalment la propietat de pisos i cases en desús. Reclamem el retall en la despesa corrent de l'Ajuntament, especialment en partides de promoció institucional, i la introducció de criteris socials en els contractes signats per l'Ajuntament: no es pot premiar amb grans projectes públics aquelles empreses que destruixen llocs de treball, que no reduixen les desigualtats de gènere en l'accès al treball o que de manera sistemàtica no respecten els drets laborals dels treballadors i treballadores. Reclamem transparència en la gestió dels ingressos extraordinaris de qualsevol plà d'activació econòmica i l'aplicació dels fons a projectes que garantisquen la màxima creació d'ocupació ara i en el futur. Sabem que nomès amb més participació democràtica en les decissions econòmiques locals, serà possible reduïr les despeses i generar treball. Per això cal que l'ajuntament reactive el Consell Econòmic local.

Estem convençuts que encara no és massa tard per aturar les despeses excessives i per encetar les inversions que donen treball. També Izquierda Unida té propostes per a la creació de treball a tota Espanya. Perquè el treball és la nostra principal preocupació. Perquè el treball és la única riquesa de la classe treballadora. I perquè la crisi l'han de pagar els qui l'han provocada i els qui han tret profit d'anys d'abusos.

Eleccions europees

2009-06-05T14:08:00.000-07:00

Torne al blog després d'una època d'ombres on tenia massa fronts oberts i per tant no podia dedicar tot el temps que volia.

Demà divendres ja arriva la jornada de reflexió prèvia a les eleccions al parlament europeu i ara que tinc un moment vullc fer les meves pròpies reflexions.

Es curiós com aquesta campanya a sigut mediatitzada, una volta més, per les dues forçes polítiques més representatives de l'estat. Als mitjans de comunicació em trobat tant notícies del PSOE com del PP quedant excluits, com sempre, la resta de partits.
Però més enllà de lamentarme per aquest fet, dit siga, ja em vaig acostumant. El que més em sorpren es com durant la campanya pràcticament no s'ha tocat cap tema de caire europeu.

El PP ofuscat en intentar demostrar a tot el món que l'únic culpable de la crisi es el govern socialiste i PSOE que amb el lema "Aquest partit es juga a Europa" no concreta amb cap tema i es deixa dur per el que serà una baixa participació que algú es tindria que fer vore.

Per altra banda l'únic resenyable es l'incitació a la por, justificada, que el PSOE a volgut mostrar amb un dels seus eslogans. On es veu a distints actors dir en diferents llengües els temors que poc a poc van creixquent a Europa. Sense anar més lluny, l'ultradreta a guanyat força a Holanda en les legislatives europees: http://www.rnw.nl/es/espa%C3%B1ol/article/ultraderecha-holandesa-gana-legislativas-europeas
Es curiós com després de l'adhesió de països com ara Bulgaria i Rumanía a Europa, creixen aquestos partits d'ultradreta.
Mentre tant a IU les coses van poc a poc. Mostrada la nova i refrescant imatge del partit amb uns eslogans dinàmics i divertits, el partit d'esquerres es mostra com l'única opció diferent en matèria econòmica i així o bé demostrant tant al programa "Tengo una pregunta para usted" on Cayo Lara anuncià els principis fonamentals d'aquesta organització, com al debat de canal 9 on Esther López fou l'única veu discordant dintre d'aquest bloc de neoliberalisme econòmic que ens a dut a la crisi.

Les eleccions europees estan ahí, just dintre de dia i mig, i el que parèix es que ningú s'entera o tal volta es el que ens volen fer creure alguns?

Recomenacions musicals

2008-11-17T03:24:00.000-08:00

Com cada dilluns aquí estem per a presentar un nou grup.

Al dia d'avui presentem LGOR o el que es el mateix, "La gran orquesta republicana".

Actualment ja no existeixen pero ens han deixat una herència en forma de 5 discs molt interessants. Originals de Palma de Mallorca es va crear al 1997.

Els discs son els següents:

- "Todos locos, todos contentos"
- "Lo importante está en tu cabeza"
- "Optimista"
- "Abrazos"
- "2 discos"

A gaudir!

Condol per la mort de Miguel Nuñez

2008-11-13T06:27:00.000-08:00

En el dia d'ahir va morir Miguel nuñez un dels fundadors al 1936 del PSUC ( Partit socialista unificat de Catalunya).

Lluitador infatigable contra el franquisme formà part de "la quinta del biberón" y va permanèixer a la pressó fins a 17 anys dels 85 als que va ser condemnat.

Fou fundador també ACSUR- Las segovias per la ajuda als necessitats a l'Amèrica del Sud.

Autor de "la revolución o el deseo", bibiografia d'ell mateix.

Medalla d'honor de Barcelona otorgada per Joan Clos.

Hem quede amb la següent frase:
"Fui miliciano de la cultura. Es lo mejor que he sido en mi vida"
I es que una de les seves feïnes durant la guerra fou la de ensenyar a llegir i escriure als camarades.

El procés Bolonya a València

2008-11-11T13:36:00.000-08:00

Ara vinc d'un altra assamblea d'estudiants a la facultat de farmácia. Cada dia hem done compte del poder de mobilització que alguns volen ignorar. Duen un parell de setmanes i crèix el nombre de persones al tancament. El discurs s'intensifica i tal volta, si, es radicalitza.

Es sorprenent la capacitat de comunicació existent a tots els campus i algú deuria fer un estudi del impacte que pot originar. Obviament no serà a nivell mediàtic, ni tansols canal 9 es capaç de donar la notícia. Tampoc a nivell institucional, on el Rector es nega a fer un referèndum entre l'estudiantat i professorat. Però si a nivell d'estudiants, es la primera volta que veig gent implicada en una causa, Gent de la anomenada jove que no te interessos per res.

res violencia i res d'altercats està siguent el resultat. Però encara queda molt.

No vindre ara a comentar en quatre traces que es el Procés de Bolonya, si algú te interés deixaré un enllaç al final del comentari. El que vullc dir son algunes coses que sorprenen de tot açó.

No entenc el crèdit de 25 hores, es a dir, avui en dia un crèdit universitari son 10 hores lectives. Amb el procés de Bolonya passa a ser de 25 hores. Us preguntareu, com pot ser? Hi han tantes hores? Doncs si, amb el Pla es té en compte que l'estudiant quan acaba les seves hores lectives segueix treballant a casa amb deures i demés fins completar 8 hores diàries. Resumint, pagarem per estudiar a casa.

M'indigna no per el fet de considerar la feina per a casa, sino per el fet de pagar aquestes hores, que obviament es veura incrementat económicament a les nostres matrícules.

Per tant, davant d'aquesta innovació educativa poc podem fer per lliurar-nos de pagar el que siga. Es queda a un costat la famosa formació lliure on l'estudiant tenia la capacitat de formar-se en el camp de la vida i d'altres matèries adients o no a la carrera per passar única i exclusivament a la seva carrera. Ah! i si no vols no passa res. Total ja has pagat les hores que estigues a casa...

L'enllaç que prometia sobre el Pla Bolonya: http://es.wikipedia.org/wiki/Declaraci%C3%B3n_de_Bolonia

I per si hi ha algun vago: http://tiwanacu.wordpress.com/2008/03/21/104/

Recomenacions musicals

2008-11-10T10:29:00.000-08:00

La recomenació d'aquesta setmana ve carregada d'humor per animar aquesta època de crisi capitalista:

Es tracta de "El reno renardo".

Definit com a Freak Metal. Presenten un disc amb canços pròpies i versions d'altres grups on les lletres diguem que "canvien" un poc.

Aquí teniu un enllaç per poder descarregar l'album, les lletres, etc...

http://www.elrenorenardo.com/cagalera.phtml

Ojo! no vos pergau el nom títol del disc.

A la plaça no li cal el Rei

2008-11-06T14:34:00.000-08:00

Es la conclusió que es trau quan ú passeja per la plaça de l'ajuntament de Vila-real. Entre el casc antic, els porxes, el peatonal i demés legats històrics que hi han aparèix una plaça de ferro, ceràmica i modernisme que queda un tant desubicada.

El problema no passaria de ser una anècdota de gustos arquitectònics si no fora per el preu que finalment costarà. Del pressupost inicial de 600.000 euros finalment la plaça costarà al voltant de 3 mil.lions d'euros i sincerament es un tant vergonyós no tansols que no estiga integrada la arquitectura del voltant sino que ademés el seu cost es desorbitat.

L'ajuntament amb crèdit en mà té que fer front a gastos "ridículs" com ara engalanar el carrer major de flors, una plaça futurista i en canvi parèix ser que no hi ha partida de gastos per acabar l'antic pius XII.

A la zona Nord, al barri del Pilar tenim que contemplar parcs abandonats on parèix no arrivar l'ideal futurista. I en canvi a l'entrada Est junt la Mayorazga, abans de la redona amb l'arc que falta als portxes tenim que "gaudir" d'un parc amb tots els complement necessaris per a que xiquets es juguen la vida creuant la carretera per a passar una estona d'esplai.

A Vila-real parèix que les coses es fagen de cara a la galeria i no de cara als veïns ja que ara amb l'arrivada de La llum de les imatges es fan les coses importants con engalanar els carrers o qui sap si reasfaltats i tot.

Aixó si el que està clar que a la nova plaça futurista no li cal l'emblema del poble, el Rei en Jaume I.

Quina tristesa.

Recomenacions musicals

2008-11-03T01:26:00.000-08:00

Avui, amb la gana d'actualitzar per fí el bloc, torne amb una recomenació musical:

Es tracta de Vagos Permanentes.
Un grup de Alcalá de Henares que fan un estil musical definit per ells mateixa com "Ska desenfadado y sinvergüenza". La banda naix a l'octubre de 2005 i ja tenen un disc al mercat, "vagos permanentes".

Es una recomenació per als que els agrada bona música, bon ambient i alegria!

Campanya de nadal

2008-11-03T01:17:00.000-08:00

Aquest nadal ja arriva la nova campanya de la famosa "Loteria Nacional".
Si a tot l'estat espanyol, molt probablement l'imatge continue sent la del conegut "calvo de la loteria", Loterias y apuestas del estado creu que a la província es més acertat canviar el personatge per un que reflexe la sort pels premis d'atzar:

"No hay mucha gente que pueda decir que le ha tocado la lotería hasta en tres ocasiones. Uno de los que puede afirmarlo con rotundidad es el presidente de la Diputación de Castellón, Carlos Fabra, al que el sorteo de El Niño le ha reportado un premio de 2 millones de euros. En Castellón, ayer, no se hablaba de otra cosa aunque, en la mayoría de los casos, de forma peyorativa."

"Y es que ésta no es la primera vez que Fabra resulta agraciado con un premio. Según la documentación que está en poder del juzgado de Nules, donde se instruyen las diligencias de investigación penal del llamado caso Fabra, en el ejercicio fiscal de 2004 el presidente de la Diputación de Castellón tuvo dos ingresos al margen de los declarados por sus trabajos y actividades profesionales. Tal como declaró, entre septiembre y noviembre de ese año, ingresó, procedente de Loterías y Apuestas del Estado, dos premios que alcanzaron un total de 16.261 euros, una exigua cantidad comparada con la lograda en el sorteo de El Niño."

Així doncs, quí millor que "l'honorable" senyor president de la diputació per a encapçalar la nova campanya de nadal.

Font de les cites: http://www.elpais.com/articulo/espana/curiosa/buena/estrella/imputado/Carlos/Fabra/elpepiesp/20080108elpepinac_16/Tes

Verdades y mentiras de Georgia

2008-08-27T10:12:00.000-07:00

Por Orestes Martí

(http://www.rebelion.org/noticia.php?id=71818)

Parte I

El día 8 del presente mes de agosto de 2008, el Comité Estatal de Prensa e Información de la autoproclamada República de Osetia del Sur informó que los sitios web surosetas habían sido atacados por hackers. "Por este motivo -explicó- resulta difícil acceder a muchas páginas web de Osetia del Sur y para salvar la situación ha sido abierto un sitio adicional del Gobierno suroseta". Agregando que en el nuevo sitio podrían insertar sus trabajos los periodistas independientes.

Es una verdadera lástima que "Reporteros sin Fronteras" no haya mencionado nada al respecto, pero realmente estaban muy ocupados denunciando a las autoridades chinas por el control que ejercen sobre Internet y organizando las protestas sobre el Tibet.

De acuerdo con un despacho de Ria Novosti: "Fuentes osetas informaron que hay al menos quince civiles muertos en ataques del Ejército georgiano, que también atacó los cuarteles de las tropas rusas que cumplen misiones de paz en la zona de conflicto georgiano-suroseta. Tsjinvali quedó sin luz y agua potable y hay problemas con la telefonía, incluida la móvil. Los vecinos de la ciudad se refugian en sótanos de sus casas para protegerse de los bombardeos georgianos". [1]

En múltiples oportunidades he hecho referencia a "los ruidos" y "los blancos informativos" que utiliza el "poder mediático" para desinformar a la opinión pública de manera escandalosa. De tal suerte que generalmente se presenta a los agresores como agredidos y a verdaderos criminales como pobres palomas de la paz.

El último caso que golpeó a nuestras puertas estruendosamente, cuando nos disponíamos a disfrutar de las Olimpiadas -igualmente matizadas de política a partir de la manipulación mediática-, fue esta agresión de Georgia a la autoproclamada -y aún no reconocida- República de Osetia del Sur.

Como ya es conocido: "nada de lo que sucede en política es casual"... ni desvinculado un hecho de otro, agregaría yo. Así que tratemos de seguirle los pasos al tema, mediante lo que -más o menos- sabemos y de lo que "dice" cada una de las partes.

En primer lugar deberíamos partir de una "Cronología" sobre el asunto en cuestión. Hay varias que abordan el conflicto de Osetia -igual que el de Abjasia- pero como que cada cuál brinda el enfoque que más le interesa destacar para fundamentar una determinada posición ante tal complejo asunto, me decanto por la que recientemente brindó la Agencia de Información "Reuters" [2], pues parece bastante completa y expone hechos históricos, documentalmente comprobables y no adolece -en mi opinión- de algunas lagunas como la ofrecida por la BBC [3] que, entre otras cosas, "comienza" en el año 1991 -"en 1991-92 Osetia del Sur se enfrenta a una Georgia recién independiente con el fin de lograr su separación. Rusia consigue una tregua"- obviando el hecho real -y fundamental- expuesto en la "Cronología" de Reuters, de que desde noviembre de 1989 ya Osetia había declarado su autonomía de Georgia; y que hace malabarismos con las fechas saltándose algunos hechos significativos -desde el 1991-92 salta hasta el 2004-. No escapa a analista alguno en que ahí hay una cuestión de fondo y no de forma; es decir, el problema no comenzó -como pretende hacernos creer la Redacción de BBC Mundo- con la "recién independiente" Georgia; eso es falsear la historia, acomodarla a una forma de enfocar el problema para llevar al lector a conclusiones equivocadas.

Tampoco se menciona el hecho fundamental de que precisamente durante la situación extrema que se pudo parar en 1992, fue formada una Comisión de Control con el objetivo de resolver todas las cuestiones entre las partes en conflicto y evaluar objetivamente los actos de cada parte. De aquella Comisión forman parte representantes de la Organización para la Seguridad y Cooperación en Europa (OSCE), representantes de Rusia, de Osetia del Sur y de Georgia.

Otra interesante "información" que llama la atención es la comparativa que brinda BBC Mundo entre las fuerzas armadas de Georgia y las de Rusia [3] ¿qué se pretende con ello? ¿Cuáles son los motivos que llevan a tratar de presentar el conflicto como si éste fuera entre "los pobrecitos" georgianos y los "poderosos" rusos? En dicha información no se brinda el dato -por ejemplo- de que más de 100 elementos del ejército de EEUU se encuentran en Georgia realizando "labores de capacitación" aunque se hayan declarado oficialmente que "sus capacitadores militares en Georgia no están involucrados en la escalada del conflicto entre las fuerzas de Rusia y Georgia en la separatista Ossetia del Sur", algo que cuesta bastante trabajo creer, dado el expediente intervencionista norteamericano a lo largo de su historia [4] ¿No se estará preparando a la opinión pública para justificar la presencia de los uniformados norteamericanos en la región?

Especialmente cínicas fueron las declaraciones norteamericanas en el sentido de que Estados Unidos apoyaría la integridad territorial y soberanía de Georgia y enfatizó que "ningún país debe adoptar acciones que violen eso" [4]; si no fuera un tema tan serio tales declaraciones harían reír a la persona más seria del mundo, especialmente si residiera en alguno de los países que durante la existencia del imperio del norte haya sido objeto de tal "apoyo" [5]

Junto a estos "ruidos" y "blancos" (des)informativos hay otros que también aparecen y desaparecen a conveniencia de los "informadores", como lo señalado -y obviado por la prensa occidental- por el secretario general de la Organización del Tratado de Seguridad Colectiva (OTSC) Nikolai Bordiuzha que considera que "Georgia desató hostilidades gracias al apoyo de fuerzas que nada tienen que ver con esta región"; según la dirección de la OTSC "la dirigencia georgiana, aprovechando el amparo, la ayuda financiera y militar de varios países ajenos a esta región, provocaba premeditadamente la agudización del estado de cosas con objeto de resolver manu militari los conflictos georgiano-suroseta y georgiano-abjasio" [6].

De igual forma se ha obviado, bajo la afirmación de que el Consejo de Seguridad de la ONU no ha logrado un consenso sobre la situación generada en la zona, la importante información brindada por el Embajador de Rusia en la ONU Vitali Churkin -"nuestro país se encuentra en territorio de Georgia de manera absolutamente legal, cumpliendo una misión de paz, de conformidad con acuerdos internacionales pactados. Sin embargo, Georgia atacó pérfidamente a Osetia del Sur, atropellando los compromisos asumidos con la comunidad mundial"- así como lo apuntado por el analista de La Voz de Rusia, Viacheslav Soloviov: ..."Tan solo representantes de EEUU y de Ucrania, que en los últimos años vienen armando al ejército georgiano, alentándolo así para la agresión, no han dicho una sola palabra de pesar a raíz de la muerte de civiles y de pacificadores en Osetia del Sur, y sí han planteado reclamos infundados a Rusia"...

Pero quizás uno de quienes mejor ha abordado el tema de la manipulación mediática sobre el tema, ha sido el Alcalde de Moscú Yuri Luzhkov [7] quien señaló que "Los medios occidentales enseñan imágenes incompresibles, donde hay mucho fuego de armas, tanques y destrucción pero ninguna información sobre las causas que desataron esa explosión de violencia"... en opinión del Alcalde Luzhkov, la prensa mundial ha evitado informar que fue Georgia quien atacó primero a Osetia del Sur y ha mostrado como agresión las acciones emprendidas por Rusia para impedir la aniquilación de civiles y soldados rusos en la región separatista.

Al margen de cualquier otra consideración al respecto, si analizamos los sucesos que se vienen produciendo en la zona en conflicto, así como otras situaciones -aparentemente no relacionadas- en la arena internacional -incluidas obviamente el fin del mandato Bush y las elecciones norteamericanas con el posible triunfo de Barak Obama y la casi seguro salida de las tropas de ocupación de Irak, el avance de las posiciones antiimperialistas en América Latina, tradicional patio trasero norteamericano- no podemos menos que hacernos determinadas preguntas:

1- ¿Quién inició las hostilidades en la madrugada del viernes?

2- ¿A quién beneficia la agudización de la situación existente y la creciente desestabilización en la zona?

3- ¿Que relación puede tener la reciente actuación de los "revolucionarios de las rosas" con las ventas de armas rusas a Venezuela y la reaproximación de la gran potencia militar con Cuba?

Convendría -pienso yo- no sólo estar atentos a un posible zarpazo militar en Oriente Medio; a un enfrentamiento con Irán o algo por el estilo, el Imperio es impredecible y el negocio de la guerra y los recursos energéticos, una necesidad de la economía capitalista y del Complejo Militar-Industrial. Analice, busque más información, lea la prensa independiente y saque usted sus propias conclusiones

Parte II

Cuando escribí la primera parte del presente trabajo (10 de agosto de 2008) referido a los Ruidos y Blancos Informativos sobre Osetia del Sur, sólo habían transcurrido poco más de 24 horas y la situación se presentaba bastante confusa todavía. No obstante ya las fuentes osetas –entre otras cosas- informaban: "hay al menos quince civiles muertos en ataques del Ejército georgiano, que también atacó los cuarteles de las tropas rusas que cumplen misiones de paz en la zona de conflicto georgiano-suroseta. Tsjinvali quedó sin luz y agua potable y hay problemas con la telefonía, incluida la móvil. Los vecinos de la ciudad se refugian en sótanos de sus casas para protegerse de los bombardeos georgianos"… El mismo día 10, Vladimir Putin –que se encontraba en Beijing, asistiendo a los Juegos Olímpicos-, se trasladó a Vladikavkaz, capital de la república rusa de Osetia del Norte, con el objetivo -según la agencia de noticias Interfax- de analizar con dirigentes de la república autónoma rusa y representantes de su gabinete -el presidente de Osetia del Norte, Teimuraz Mamsurov, el viceprimer ministro, Alexandr Zhukov, y el titular de Situaciones de Emergencia ruso, Serguei Shoigu- sobre ayudas a los refugiados del sur –que ya se contaban por miles- y el envío de asistencia a la vecina Osetia del Sur, foco del conflicto. Hoy, (23 de agosto) una noticia de la Agencia RIA Novosti informa citando al subjefe del Estado Mayor del Ejército ruso, coronel general Anatoli Nogovitsin que "El Estado Mayor no lleva las estadísticas de civiles muertos pero, según estimaciones del Ministerio del Interior de Osetia del Sur, en esta república murieron durante el conflicto 2.100 personas".

Cabe recordar ahora, que después de iniciada la agresión georgiana a la autoproclamada República de Osetia del Sur, poco a poco se fue aclarando la situación que sobre el terreno se desarrollaba y quizás -algo mas lentamente-, los entretelones del conflicto.

Los medios que siguen como perritos falderos el dictado norteamericano y las "noticias" elaboradas por los "Tanques pensantes", comenzaron a desplegar su acostumbrada desinformación, caracterizada por hacer propaganda en lugar de brindar noticias a la opinión pública mundial. De esta suerte, su principal mensaje fue desde el principio distorsionar los hechos y tratar de mostrar a un pequeño país (Georgia, el agresor que desencadenó el conflicto bélico y una verdadera limpieza étnica) tratando de defenderse del ataque "sobredimensionado" de una superpotencia (Rusia, legalmente presente en la zona y garante de la paz en la zona, según acuerdos suscritos en su momento)

El día 11, un cable de PL procedente de La Habana [8] transmitía una Declaración oficial del Gobierno de Cuba en la que apoyaba la solicitud de retirada de las fuerzas georgianas de la República Autónoma de Osetia del Sur y reiteraba su defensa de la paz. Destaco esta información porque "los medios falderos" también han venido insistiendo mucho en la "soledad" de Rusia y porque Cuba siempre ha mostrado poseer un excelente servicio de información. El ex-presidente cubano F. Castro, el mismo día 11, en una de sus "Reflexiones" [9] apuntó dos hechos muy importantes que bien analizados brindan parte de las claves para comprender el posterior desarrollo del conflicto, a saber: primero que "Saakashvili por su propia cuenta jamás se habría lanzado a la aventura de enviar el ejército georgiano a Osetia del Sur, donde chocaría con las tropas rusas emplazadas allí como fuerza de paz…" y segundo, que "la guerra mediática del gobierno de Estados Unidos es hoy más intensa todavía. Es la misma maniobra prediseñada que no engaña a nadie"…

El aspecto militar del "contubernio" (Bush-Saakashvili) denunciado por F. Castro, se encargó de confirmarlo un cable de fecha 12 de agosto [10], en el que el encargado interino de negocios de Rusia en EEUU, Alexander Darchiev, en un artículo publicado en su edición de ese día por el diario USA Today advertía a la Administración de Bush sobre las posibles consecuencias que podría traer la decisión de Washington de trasladar por aire unidades militares georgianas desde Iraq a Georgia ("Esperamos que la brigada georgiana que regresó al país desde Iraq en aviones de transporte estadounidenses no aparezca en la región de acciones de combate. Ello causaría un notable deterioro a las relaciones entre EEUU y Rusia", escribió el diplomático).

En cuanto al aspecto mediático tratado en la "Reflexión", un comentario de Andrei Fediashin, titulado "Saakashvili como fenómeno propagandístico" [11] muestra el acierto de la observación. Dice Fediashin: "El presidente georgiano Mijaíl Saakashvili es desde el 8 de agosto el hombre más 'noticiable' en las cadenas de televisión mundiales, ante todo, las de países anglosajones. Habla un inglés impecable, tiene un estilo artístico y es un verdadero maestro a la hora de manipular los hechos… Cuando estalló la guerra en Osetia del Sur, Rusia no tuvo la precaución de reproducir, hora tras hora, la cronología de las operaciones militares, la cosa más elemental que se enseña en los manuales de propaganda… Es asombroso hasta qué punto se parecen los "libretos" que siguen Saakashvili, el Departamento de Estado de EEUU y los principales diarios estadounidenses… Su tono tiene un mismo grado de carga emocional, casi de histeria, con ausencia casi total de evidencias. Suplantar los hechos con emociones, moralejas e indignación forzosa es el método más eficaz para manipular la opinión pública…… No es extraño que Saakashvili, los principales ministros de su régimen y el embajador georgiano en la ONU homologaran el contenido de sus discursos. Es más, actuaron de forma coordinada al relacionarse con la prensa, lo cual es un testimonio de metodología bien clara y enfoque sistémico…. La asignatura que se conoce como "física social" y que estudia las leyes que rigen el desarrollo de la sociedad, incluidos los mecanismos de influencia en la opinión pública, incluye una noción denominada "dinámica umbral"…. Dos postulados contrarios pueden tener casi iguales derechos de existencia pero basta un esfuerzo determinado (información o desinformación proporcionada a tiempo, acción, contramedida, etcétera) para alterar el equilibrio y conseguir que uno de aquéllos, el conveniente, supere el umbral y se imponga en la conciencia de los destinatarios ya dispuestos a acoger cualquier punto de vista. Ya no hay lugar entonces para la opinión contraria….. Da la impresión de que para todos, a excepción de Rusia, Osetia del Sur es una especie de reserva poblada por tribus bárbaras y antidemocráticas que no merecen siquiera una mención. De lo único de que se trata es de salvar la "revolución de las rosas" y la incipiente democracia georgiana…. Si uno escucha a Saakashvili [realmente a la totalidad de los "medios falderos" del imperio], se queda con la sensación de que no es Georgia la que aplastó a la pequeña Osetia del Sur con lanzamisiles Grad sino Rusia la que atacó a Georgia pérfidamente, la víspera de los Juegos Olímpicos..

Pero hay más, muchos más detalles que muestran que la acción belicista de Georgia no fue un "arranque de patriotismo" de Saakashvili y si algo bien planificado.

-----------------

NOTAS:

Durante el domingo 10 de agosto, el sitio web de la Agencia Ria Novosti fue inaccesible.

[1] Lanzan ciberataques contra sitios de Osetia del Sur

http://sp.rian.ru/onlinenews/20080808/115896432.html

[2] La siguiente es una cronología relacionada con los hechos en Osetia del Sur (según Reuters):

http://lta.reuters.com/article/topNews/idLTAN0848711020080808

Noviembre 1989 -- Osetia del Sur declara su autonomía de la República Socialista Soviética de Georgia, desencadenando una lucha de tres meses.

Diciembre 1990 -- Georgia y Osetia del Sur dan inicio a un nuevo conflicto armado que duraría hasta 1992.

Junio 1992 -- Los líderes de Rusia, Georgia y Osetia del Sur se reúnen en Sochi, firman un armisticio y acuerdan la creación de una fuerza de paz tripartita compuesta por 500 soldados de cada uno.

Noviembre 1993 -- Osetia del Sur redacta un borrador de su propia constitución.

Noviembre 1996 -- Osetia del Sur elige a su primer presidente.

Diciembre 2000 -- Rusia y Georgia firman un acuerdo intergubernamental para restablecer la economía en la zona de conflicto.

Diciembre 2001 -- Osetia del Sur elige a Eduard Kokoity como presidente, en 2002 este llama a Moscú a reconocer la independencia de la república y a incorporarla dentro de Rusia.

Enero 2005 -- Rusia da una aprobación cautelosa al plan de Georgia de conceder amplia autonomía a Osetia del Sur a cambio de que deje su intento de independencia.

Noviembre 2006 -- Osetia del Sur aprueba con una mayoría abrumadora su separación de Tiflis en un referendo. El primer ministro de Georgia dice que es parte de una plan de Rusia por avivar una guerra.

Abril 2007 -- El parlamento de Georgia aprueba una ley que crea una administración temporal en Osetia del Sur, aumentando la tensión con Rusia.

Junio 2007 -- Separatistas de Osetia del Sur dicen que Georgia atacó Tskhinvali con morteros y disparos de francotiradores. Tiflis lo niega.

Octubre 2007 -- Las conversaciones entre Georgia y Osetia del Sur, patrocinadas por la Organización para la Seguridad y Cooperación en Europa, se quiebran.

Marzo 2008 -- Osetia del Sur pide al mundo reconocer su independencia de Georgia, tras el apoyo de Occidente a la secesión de Kosovo de Serbia.

Marzo 2008 -- El intento de Georgia de incorporarse a la OTAN, aunque resulta sin éxito, impulsa al parlamento ruso a instar al Kremlin a reconocer la independencia de Osetia del Sur y Abkhazia.

Abril 2008 -- Osetia del sur rechaza el acuerdo georgiano para compartir el poder, insiste a una independencia completa.

Agosto 2008 -- Fuerzas georgianas atacan la capital de Osetia del Sur, Tskhinvali, para hacerse nuevamente con la región rebelde. Rusia dice que sus tropas están respondiendo al ataque mientras el georgiano Saakashvili asegura que ambos países están en guerra.

[3] La siguiente es una cronología relacionada con los hechos en Osetia del Sur (según BBC):

http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/international/newsid_7552000/7552027.stm

1991-92 Osetia del Sur se enfrenta a una Georgia recién independiente con el fin de lograr su separación. Rusia consigue una tregua

2004 El recién electo presidente de Georgia, Mikhail Saakashvili, promete recobrar territorios perdidos.

2006 Los osetios votan por su independencia en un referendo sin validez para Georgia.

Abril del 2008 Rusia estrecha lazos con Abjasia y Osetia del Sur.

Julio del 2008 Rusia admite que aviones de combate sobrevolaron territorio de Osetia del Sur. Tanto Rusia como Georgia se acusan mutuamente de protagonizar una escalada militar.

7 de agosto de 2008 Tras una escalada en los combates entre georgianos y osetios, ambos bandos acuerdan un cese al fuego.

8 de agosto Fuertes combates se producen repentinamente y las fuerzas de Georgia marchan hacia Tsjinvali, capital de Osetia del Sur.

[3] COMPARACIÓN DE FUERZAS ARMADAS

http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/international/newsid_7552000/7552027.stm

GEORGIA

Total efectivos: 26.900

Tanques de batalla (T-72): 82

Vehículos blindados de transporte de personal: 139

Aviones de combate (Su-25): 7

Unidades de artillería pesada: 95

RUSSIA

Total efectivos: 641.000

Tanques de batalla (varios): 6.717

Vehículos blindados de transporte de personal: 6.388

Aviones de combate (varios): 1.206

Unidades de artillería pesada (varios): 7.550

Fuente: Jane's Sentinel Country Risk Assessments

[4] ¿Alguien lo cree?

Estados Unidos no está involucrado en conflicto en Georgia

http://www.argenpress.info/nota.asp?num=057725&Parte=0

[5] Canarias Insurgente-Progreso Semanal. Orestes Martí.

EEUU ¿Van a seguir pidiendo perdón?

http://progreso-semanal.com/index.php?option=com_content&task=view&id=554&Itemid=1

[6] Tbilisi desató hostilidades gracias al apoyo de fuerzas que nada tienen que ver con esta región

http://ruvr.ru/main.php?lng=spa&q=6516&cid=83&p=08.08.2008

[7] Alcalde de Moscú afirma que prensa occidental distorsiona información sobre Osetia del Sur

http://www.newstin.es/tag/es/73135879

[8] http://www.prensa-latina.cu/article.asp?ID=%7B52999305-2724-487A-BB39-F8FD850A3E5A%7D)

[9] http://www.granma.cubaweb.cu/secciones/ref-fidel/art39.html

[10] http://sp.rian.ru/onlinenews/20080812/115972754.html

[11] http://sp.rian.ru/analysis/20080811/115954817.html

L'aplec de la plana

2008-08-27T09:39:00.000-07:00

El proper 20 de setembre es celebrarà l'aplec de la plana

Convidar a tothom al acte i esperar que tot vaja el millor posible partint de la base de que des de les veus discordants al equip de govern no façen acte de presència.

Caso Fabra

2008-07-17T09:15:00.000-07:00

Deixe una nota de premsa de Marina Albiol sobre el cas Fabra:

Marina Albiol, diputada de EU, denuncia que la disputa entre los dos órganos judiciales hace que la ciudadanía perciba que los encargados de hacer funcionar la justicia son los mismos que están impidiendo que el caso Fabra se agilice

La diputada de Esquerra Unida en Les Corts Valencianes, Marina Albiol, considera que el Consejo General del Poder Judicial, de ámbito estatal, y el Tribunal Superior de Justicia del País Valencià, en cuanto al retraso del caso Fabra, no hacen más que pasarse la pelota, tirarse las culpas los unos a los otros y no asumir ninguna responsabilidad.

“Es una vergüenza que los dos máximos órganos judiciales que tienen competencias en el País Valencià no sean capaces de asumir cada uno sus responsabilidades y poner los medios necesarios para que el caso abierto contra el Presidente de la Diputación de Castellón, Carlos Fabra, por supuestos delitos contra la administración pública y fraude fiscal, que lleva más de cuatro años pueda resolverse lo más pronto posible”

Albiol asegura que la disputa entre los dos órganos judiciales, y el conflicto de competencias, hace que la ciudadanía perciba que los encargados de hacer funcionar la justicia son los mismos que están impidiendo que el caso Fabra se agilice. Y lamenta que “él único beneficiado de la disputa entre el CGPJ y el TSJ es Carlos Fabra”

“Parece que haya un pacto entre todas las administraciones para que el Presidente de la diputación no sea juzgado, es la única manera de entender porque no se están poniendo en marcha todos aquellos mecanismos posibles para agilizar el juicio, ya sea un juez de refuerzo o la creación de un juzgado nuevo”.

Desde Esquerra Unida se exige tanto al Ministro de justicia, del PSOE, como al Conseller de Justicia de la Generalitat Valenciana, del PP, que como máximos responsables demuestren que realmente no hay ningún pacto para alargar este proceso y tomen las medidas necesarias para que Fabra reciba pronto su sentencia.

Recomenacions musicals

2008-07-17T09:03:00.001-07:00

Avui seré ràpid.

Tansols volia recomenar un disc per a tots aquells que no estigueu molt enterats.

Opció k-95.

Un grup català amb molt bona música i sobretot amb lletres clares i directes per a carregar les piles !

Aquí teniu alguns discs:

1- Cap oportunitat
2- Mai morirem
3- Terra cremada.

Salut!

Crisis en las regiones áridas

2008-04-21T15:13:00.000-07:00

Las soluciones económicas ofrecen a las naciones en vías de desarrollo el camino más fiable para la paz.

La vasta región de desiertos, praderas y ralos bosques que se extienden a lo largo del Sahel, el cuerno de África, Oriente Medio y Asia central es, con diferencia, la más conflictiva del planeta. Con excepción de unos pocos estados prósperos del Golfo Pérsico, los países de las regiones áridas se enfrentan a dificultades cada vez mayores; entre ellas, frecuentes y mortíferas sequías, desiertos que avanzan, incrementos de la población y extrema pobreza. La región se caracteriza por ocupar el último lugar en el Indice de Desarrollo Humano de las Naciones Unidas, que evalúa a los países según sus ingresos, experanza de vida y resultados educativos.

La consecuencia de estas desesperadas condiciones de vida es que en estos países de las regiones áridas se da una concentración desproporcionada de conflictos violentos con respecto al resto del mundo. Si observamos más de cerca la violencia en Afganistan, Chad, Etiopía, Irak, Pakistán, Somalia y Sudán, descubrimos sociedades tribales y, con frecuencia, de pastores, que luchan por superar crisis ecológicas cada vez más profundas. La escasez de agua, en concreto, se ha convertidoen fuente de conflictos territoriales al fallar el sistema tradicional de gestión de tierras debido al crecimiento de la población, el aumento de la temperatura y el descenso de las precipitaciones.

Cuando Washington examina muchos de estos enfrentamientos, erróneamente ve ideología islamista de fondo. Nuestros dirigentes políticos no reparan en que hay otras poblaciones islámicas mucho más estables en términos económicos, políticos y sociales, ni que la raíz de la crisis de los países de las regiones áridas no es el Islam, sino la pobreza extrema y el estrés ambiental.

Washington, en su modo de pensar, prefiere también el enfoque militarista al desarrollo. Estados Unidos ha apoyado al ejército etíope en una incursión militar en Somalia. Ha presionado para que sean las fuerzas militares las que frenen la ciolencia en Darfur. Ha armado a los clanes del desierto del oeste de Irak y ahora propone armar a los clanes de pastores de Pakistán a lo largo de la frontera armada.

El problema del enfoque militarista estriba en su altísimo coste. Mas ni con eso aborda ninguno de los problemas subyacentes. Es más, a menudo las armas norteamericanas suministradas a los clanes locales acaban siendo utilizadas más tarde contra los propios EE.UU. Resulta revelador que uno de los mayores impedimentos para destinar las tropas de paz propuestas a Darfur sea la carestía de agua. Dada la dificultad de encontrar agua para esos 26,000 soldados, se hace más fácil comprender la gravedad de la continua e irresuelta crisis del agua que enfrentan los entre cinco y siete millones de residentes de Darfur.

Afortunadamente, existen soluciones mucho mejores una vez que se presta entera atención al cuidado del desarrollo sostenible. Actualmente, hay muchas técnicas probadas de acopio de agua de lluvia para uso humano, ganado o cereales. En algunas zonas se podría incrementar la disponibilidad de agua con perforaciones que exploten los acuíferos subterráneos; en otras, se podría utilizar el caudal de los ríos y los residuos superficiales del agua estacional para riego.

Este tipo de soluciones puede costarles a las familias cientos de dólares durante años. Es un desembolso excesivo para los pobres, pero supone muchos menos de lo que cuestan las sociedades de en conflicto y las intervenciones militares. Lo mismo podemos predicar de otras intervenciones de bajo coste para combatir enfermedades, escolarizar a los niños y asegurar una alimentación básica.

Para acabar con la trampa de la pobreza, los pastores pueden incrementar la productividad del ganado mejorando la raza, los cuidados veterinarios y una gestión científica del pienso. Los pastores podrían multiplicar sus ingresos vendiendo animales enteros, productos cárnicos, bienes procesado (cueros) y derivados lácteos. Los estados ricos de Oriente Medio pueden ser un mercado cercano y lucrativo para la ganadería de Africa y Asia Central.

Para la creación de ese mercado de exportación, las economías de pastores necesitarán ayuda, con carreteras para todo tipo de climas, lugares de almacenaje, cobertura de teléfonos móviles, electricidad, cuidados veterinarios y asesoramiento técnico, por mencionar sólo algunas de estas inversiones clave. Con el apoyo decisivo y el compromiso activo del sector privado, las sociedades de las regiones pobres podrán beneficiarse de las técnicas de comunicación transformadoras e incluso conseguir acceso a capital extranjero.

La crisis actual de las regiones áridas de Africa y Asia Central afecta al mundo entero. Estados Unidos debería repensar su insistencia en el enfoque militarista y Europa tendría que desarrollar los compromisos incumplidos de ayuda a esta región. Otras naciones-entre ellas los países ricos de Oriente Medio y nuevos donantes como India y China-pueden también ayudar a cambiar las tornas. El desarrollo sostenible será la única vía fiable para la paz en las vastas y conflictivas regiones áridas.

Jeffrey D. Sachs. Director del Instituto de la Tierra de la universidad de Columbia.

Scientific American (Abril 2008)

Benvinguda

2008-04-17T01:55:00.000-07:00

No cal explairar-se massa a l'hora de donar una benvinguda. Els bons propòsits es demostren amb el dia dia.

Per tant et convide a comparti unes línies amb mi i espere que entre tots fem d'aquesta racó un lloc de reflexió, opinió i debat.

Salut i república!